Acabem l'any com l'encetarem: disposats a continuar inundant la xarxa amb el nostre fem audiovisual. En aquest cas vos deixem amb una maqueta de circunstàmcies (com quasi tot el que fem, podríem dir). És tracta d'un recull de cançons realitzat en maig d'enguany per tal de presentar-lo als Premis Ovidi Montllor. El títol fa al·lusió al caràcter parcial de la maqueta, així com al seu estat inacabat. L'expressió és paradòxica, ja que els fragments solen vincular-se amb les obres concluses, encara que destruides. Que una obra nova tinga ja els seus fragments podria implicar projectar la derrota en el futur. És a dir, acceptar la impossibilitat d'assolir tal paisatge amb èxit. El futur seria ja quelcom fragmentat, trencat fins i tot: un simple somni. Però també existix una altra lectura viable. Car si la destrucció implica la fragmentació, el reciclatge també. El nostre paisatge nou podria ser una suturació de les ferides mitjançant la reutilització i recomposició de les parts disperses i obsoletes. Quina és l'opció correcta? pugem o baixem? fem o embrió? Vosaltres mateix!
'EL QUADERN DE LES VIDES PERDUDES', SILVESTRE VILAPLANA
-
El suplement *Quadern* d'aquesta setmana para atenció en una de les
sorpreses literàries agradoses de la temporada, *El quadern de les vides
perdudes* (Ed...
Fa 2 hores



