diumenge, 16 de setembre de 2012

Què passaria amb el País Valencià si Catalunya fos independent?

A hores d'ara, gairebé tothom dóna per feta la independència de Catalunya, que, en realitat, més aviat seria independència del Principat. Aquesta notícia ha estat rebuda amb goig però també amb angoixa per molts catalans del País Valencià (catalans, sí, si és que els considerem habitants dels Països Catalans). Car a l'alegria pel que sembla, ara per ara, una imminent independència d'una part de la nostra terra, ha seguit la pregunta òbvia: què serà de nosaltres, els catalans de València, separats no ja per comunitats autònomes, sinó per diferents estats dels catalans del nord. I, sobretot, què serà de nosaltres en una Espanya manifestament hostil i enemistada amb una Catalunya independent on tot allò que encara ensume a català serà, molt probablement, mal vist (I no cal ni dir que, nosaltres, per molt que li pese als sectors més blavers, fem una olor a català que tombem d'esquenes). Així les coses, la principal qüestió que ens cal abordar ara als catalans de la Contestània i l'Edetània és: què passaria amb el País Valencià si Catalunya és independent? La independència del Principat suposaria un canvi en l'equilibri de forces que afectaria especialment el País Valencià. Tothom té clar que aquest, d'entrada, no seguiria les passes de la primera per unir-s'hi i constituir uns Països Catalans independents. Però, en no fer-ho, passaria immediatament a ocupar l'antic rol econòmic i grupal del Principat a l'Estat Espanyol. Amb l'afegitó que, probablement, la pressió fiscal podria augmentar sobre ell considerablement. Per altra banda, a ningú se li escapa que la persecució de la llengua i la cultura catalanes a les antigues Edetània i Contestània pujaria d'intensitat. Aquest escenari és el que tothom preveu. Hi ha, però, algunes conseqüències que em sembla que no s'han tingut excessivament en compte. Per començar, trobe que igual que l'espanyolisme ocult al País Valencià és major del que pareix, també ho és el catalanisme. Aquest és present encara a Compromís. També a EUPV. Però, sobretot, és molt més gran del que sembla al PSPV. I la prova és que Ximo Puig, amb la proximitat de la Diada, va matissar les seues posicions oscil·lant cap al federalisme (que ja és molt ací al País Valencià). Per altra banda, la major pressió fiscal, podria no ser tant del gust de la burgesia valenciana. Més encara, si les condicions econòmiques de les que gaudira la burgesia barcelonesa foren més favorables a llarg plaç. La qual cosa podria conduir a la burgesia valentina, tradicionalment conservadora i espanyolista, cap a posicions més procatalanes, per molt castellanitzada que estiga actualment. I és que per molt criticable que siga, imbècil no és i només li cal traure números per adonar-se'n d'on els hi convé estar. Un exemple el posava Xavier Aliaga l'altre dia en un excel·lent article: la proposta econòmica prop de Port Aventura del promotor valencià Enrique Bañuelos s'ha convertit en l'alternativa a Eurovegas. Sense entrar ara en valoracions morals sobre Bañuelos i la seua proposta, m'interessa subratllar un punt en el que discrepe de Xavier Aliaga. Lluny de ser açò una mostra de la valencianització del Principat, crec que hauríem de sospesar si no és una nova mostra de la catalanització de la burgesia valenciana. I és que, abans, a més, la burgesia valenciana no podia triar entre Espanya i altre estat. Però estant ara tan a prop un nou estat català, la perspectiva econòmica canvia completament per a aquesta burgesia. I l'exemple més clar, és, sense lloc a dubtes, el corredor mediterrani. Una Espanya sense Catalunya ja no tindria cap interés en el corredor mediterrani i lluitaria amb totes les seues forces per un corredor central. Així les coses, una València que restara a aquesta Espanya resultaria molt perjudicada econòmicament. I encara hi ha una altra de més grossa. Una Espanya sense Catalunya, com ja va verbalitzar Esperanza Aguirre, no li trobaria cap sentit a les autonomies. Aquestes, com va dir la presidenta madrilenya es van fer per Catalunya i per Euskadi. Però en una Espanya sense Catalunya, quin sentit tindria mantindre-les en l'actual context de crisi econòmica? Així és que, emparant-se en aquesta objecció, s'optaria per una recentralització i la majoria de les autonomies, exceptuant Navarra i Euskadi, sembla factible que foren eliminades (Aquesta opció podria ser, fins i tot, atractiva per Espanya: perdem Catalunya, però ens desfem del "corsé" de les autonomies). Digueu-me optimista, però jo trobe que aquesta Espanya sense autonomies (a la que fàcil és que el País Valencià perdera la seua o la vegera molt retallada),  ja no seria tan ben vista, no sols per molts valencians, sinó per una gran part de la dreta valenciana. Igual que no ho ha sigut ben vista la pèrdua dels bancs i caixes valencianes o igual que d'un temps a ací ja no és tan ben vist per la patronal valenciana, el deficit fiscal. I és que, en aquest context nou, fins i tot l'odi instigat tradicionalment per la dreta pot estar provocant efectes imprevistos. Així que ja m'imagine a algun dient: "Xe nano, si els catalans s'independitzen, mosatros no anem a ser menos".

6 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

Per al·lusions: és cert que, als darrers temps, ha hagut una certa catalanització de l'empresariat valencià, a propòsit sobretot del corredor mediterrani. La punta d'un canvi sociològic potent? Això ja és més difícil: el mur identitari és massa fort, hi ha massa pes de la tradició, perquè, en acabar, es done aquella reflexió que corona el teu article.

Vos veig a uns quants molt optimistes i això està bé. Però permeteu-me que manifeste el meu total i absolut escepticisme. (La qual cosa no vol dir res: com a gurú no em guanyaria la vida).

Refel ha dit...

Gràcies pel comentari. Tal vegada sí o tal vegada no. Però, pense que com que no és totalment impossible, cal contemplar-ho.

Pel que fa a l'optimisme, pense que una manifestació com mai s'havia vist, municipis declarant-se independents, mitjans de comunicació de tot el món fent-se ressó, nosaltres parlant sobre el que estem parlant, etc. és ja, per si mateix, tot un èxit. Així que celebrem-ho mentre dure (i esperem que, almenys de moment, continues sense guanyar-te la vida com a gurú).

Anònim ha dit...

Doncs a mi el que em preocupa és que passarà amb els castellà parlants i contraris a la independència que hi ha a Catalunya (no anomene a Catalunya "Principat" per la mateixa raó que no anomene a la Comunitat Valenciana "Regne de València", coherència abans de tot).

Segons les dades de la Generalitat de Catalunya més d'un 40% dels catalans parla castellà com a llengua materna. Hi haurà qui, malgrat això, estiga a favor de la independència, però qui estiga en contra. Qué passaria amb esta gent en una Catalunya independent on la seva llengua no seria oficial?. Podria produir-se una onada migratòria cap a la resta d'Espanya molt dificil de ser assumida. Podrien quedar-se a Catalunya on la marginació seria molt evident, convertint-se en ciutadans de segona. I son molts més els catalans castellà parlants que els valencians catalanistes.

Perque heu d'assumir ja els catalans que Catalunya acaba al riu Sènia i que els valencians mai deixaràn de ser espanyols, a no ser que siga per la força. Per tant, cal observar més d'un problema quan vol trencar-se la convivència.

Anònim ha dit...

A Catalunya tothom sap parlar el castellà i tothom si res mes no, enten el català.
Onada migratoria per la llengua castellana? Impossible, aqui som realment bilingues.
El que desitgi ser el Pais Valencià ... será, ningú pot obligar a ningú a ser el que no sent que és.

Anònim ha dit...

Com ha dit el meu company de sobre, em penso que la gent creu que a Catalunya perseguim i cremem a la gent que únicament parla castellà... La família de part del meu pare es Andalusa i contrària a la independència i mai sels ha perseguit com a paries socials... Així que persecussions com fa 40 anys amb el franquisme no hi haurá així que tranquil.

També vull dir que hi ha un gran nombre de persones que sòn només castellanoparlants (ja sigui perqué son inmigrants i han tingut facilitat per aquesta llengua o venen de zones d'Espanya i només parlen castellà). Per això considero que estaría molt bé tenir les dues llengues com ha oficials, si som bilingues aprofitem-ho no?

Anònim ha dit...

No cal cremar a la gent per discriminar-la. Cadascú conta el què conéix; i el què jo conec és que sí que hi ha discriminació i molt de rebuig. Potser, si algun dia arriba la independència, els ànims es calmaran i el tracte millorarà. Però, per creure-ho, tinc que veure-ho. De moment, jo seré un dels que marxarà a terra espanyola si aquesta on visc deixa de ser-ho.

Entrades populars