Per què 2014 és tan important? Fa 39 anys que fa 39 anys

La Guerra Civil el novembre de 1936, font Viquipèdia

A hores d'ara molts són conscients ja que es complix el 300 aniversari de la desfeta de la Corona d'Aragó (catalans, valencians, illencs i mallorquins) a Barcelona el 1714. En canvi poca gent sembla haver-se adonat de que fa 39 anys que fa 39 anys. Clar 300 anys és un nombre par i redó i 39 no. Però si vos fixeu fan 39 anys de la mort de Franco el 1975 i 39 més de l'inici de la Guerra Civil el 1936. És per això que nosaltres estem, com a mínim, en una relació temporal respecte a l'anomenada Transició a la que estaven els que visqueren la transició respecte de la Guerra Civil. La Transició és, per tant, la nostra Guerra Civil. En qualsevol cas, Transició i Guerra Civil, són dos processos constituents. No en el sentit jurídic del terme, però si en el filosòfic: el que va passar en aquestos processos va constituir el ser polític posterior. Cal tindre present que tots dos processos es van produir després d'una crisi econòmica d'abast mundial: el crac del 29 i la crisi del petroli de 1973. Al igual que aleshores (cal dir-ho?) nosaltres també acabem de patir una crisi d'abast mundial. Això, afegit a la crisi institucional del règim del 78, les protestes de moviments com el 15M, el sorgiment de nous partits com Podem, etc., fan pensar en un canvi de cicle. Però, per a nosaltres, els Països Catalans, els esdeveniments que semblen apuntar a un canvi de cicle sobtat, és a dir, a una revolució històrica són el proper 11 de setembre i la convocatòria el proper 9 de novembre de la consulta al Principat. Hom té la sensació, al igual que fa 39 anys o fa altres 39 anys més, o, fins i tot, fa 300 anys, que està vivint fets històrics i una oportunitat històrica en la qual es decidirà el seu futur i el dels seus fills. És casual? la història no és una ciència exacta i l'esdevenir històric no sembla regir-se matemàticament, però tampoc semblen ser completament atzarosos. En En torno a Galileo, Ortega i Gasset dia que les generacions es conformen cada 15 anys, una idea que em va semblar absurda en el seu moment. Si no recorde malament (parle de memòria) la generació jove, entre 15 i 30 és l'exclosa del poder mentre que les generació entre 30 i 45 ja hi participa però no detenta aquest que està en mans de la generació més madura (45-60). El conflicte es pot resoldre quan la generació jove assolix el poder 30 anys després. D'acord amb això, sinó cada 39, sí cada 30 anys es produirien canvis en la forma de viure. Així, si ens remuntem 39 anys abans de la Guerra Civil trobem la Guerra de Cuba (1895-1898) i, si només ho fem 30, quasi que anem a coincidir amb la Setmana Tràgica (1909) amb importants revoltes a Barcelona. Uns 30 abans de la Guerra de Cuba o 39 de la Setmana Tràgica trobem, la 3a Guerra Carlista (1872-1876) i la I República (1873-1874) amb dos presidents del govern espanyol catalans (sí, increïble!). Com és sabut, durant la I República, el 1873, es va proclamar l'Estat Català. Aquesta temptativa va fracassar, però, el carlisme, que tenia forta implantació a l'antiga Corona d'Aragó perquè estava compromés amb la recuperació dels Furs i, per tant, de l'autogovern, també reinstaurà un any després, el 1874, la Generalitat de Catalunya. Només 5 anys abans, el 1869, s'havia signat el Pacte de Tortosa a favor d'una república federal entre representats de Catalunya, València, Aragó i Mallorca (els que creien en el federalisme han sigut sempre els mateixos).  Si ara se n'anem 39 anys abans hi trobem la 1a Guerra Carlista (1833-1840) amb el transfons de nou, de la reivindicació dels Furs. Curiosament (o no), l'inici de la Guerra Carlista es produix el mateix any, 1833, que Bonaventura Carles Aribau publica L'Oda a la Pàtria, considerat el poema que dóna inici a la Renaixença, el corrent cultural que vol recuperar la llengua i la cultura dels Països Catalans. Encara ens remuntem 30 anys abans i ens trobem amb les Corts de Cadis, durant les quals el diputat valencià Joaquim Llorenç Villanueva va aconseguir que se li restituïra el nom de Xàtiva a la ciutat cremada i castigada per Felip V a dir-se Nueva Colonia de San Felipe. A partir d'aquí, la pista se m'esborra, però no vol dir que no hi estiga...


Durant la Guerra Civil, la major part dels Països Catalans defensaren la República i això no és casual, com vegeu, sinó resultat de processos històrics previs. Pot ser, i afortunadament, la història no siga matemàtica, però tampoc és completament atzarosa. Hi ha problemes recurrents als quals hom sembla condemnat a enfrontar-se i errades que sembla condemnat a repetir. Ignorar-los o desconèixer els antecedents no hi ajuda. Restar immòbil, sovint tampoc. Per això, ara que sabem que fa, no sols 300 anys, sinó també 39 que fa 39 i qui sap quants 39, en les hores prèvies a la gran mobilització del 11 de setembre, no vos limiteu contemplar, baixeu als carrer i participeu, aquesta vegada, diria jo,"no podran res davant d´un poble, unit, alegre i combatiu” (Vicent Andrés Estellés).