dimecres, 11 de novembre de 2009

Trilogia de la Guerra de Successió



Pluja de 1707


Dos mesos abans, trabuc en mà a Xàtiva, ningú s’ho podia creure: València s’havia rendit sense lluitar. Però després de l'incendi vingueren les delacions, la fugida del pare a Catalunya i un dia, la mare, mig nua, sense plorar, amagà el trabuc i ens digué: farem com en València…la deixarem caure!



Tarragona 1714

L’havíen seguit per tota València i Catalunya durant quasi 10 anys.Tots guardaven silenci. El Penjadet, braç embenat, digué: Ja ho sabreu, Barcelona ha caigut. No podem tornar enrere. Ara ja no sou milicians, sou roders, sort i recordeu que ens vorem a Xàtiva! Però ja no el vegeren mai més.



Camí d'Almansa 1721

Tenia el trabuc entre sella i nas: Ya no tengo más dinero. Vaig a morir, vaig pensar. I de sobte el que pareixia manar-los descavalca: Miquel? vaig sentir que dia amb accent de Xàtiva. Vaig mirar la cara atapeïda de cicatrius d’aquell home bru i en els seus ull hi havia llàgrimes. Era mon pare.


Fa algun temps vaig participar en un premi de microrelats. El requisit més destacat, és que els relats participants, no havien de tindre més de 300 caràcters. Entre els que vaig presentar, hi figurava una trilogia, que, potser, va passar desapercebuda com a tal. Es tractava d'una modesta aportació per tractar de reinterpretar els fets. Un mateix fil vital cus el tres microrelats. També una raó aritmètica: els fets ocurrixen cada 7 anys. Podria ser l'esboç d'una novel·la. Però el més important, és que hi ha un reenfocament: València ocupa un lloc secundari i el regne és sols una etapa. Una entrada a part en aquest bloc (que hi dedicarem) mereixeria un personatge tan sols apuntat: Josep Marco, el Penjadet. Per què ningú el coneguem?
.



2 comentaris:

Anònim ha dit...

preberite celoten blog, kar dober

Anònim ha dit...

Alles clar!!!!!!!!!

Entrades populars