dilluns, 27 de setembre de 2010

Músiques al vent: Malicorne i els correfocs


Què té a vore un grup francés de folk amb una secció dedicada a música en català? Es tracta, aquesta vegada, d'una ressonància llunyana.

Malicorne és un grup francés de folk format per Gabriel Yacoub i Marie Yacoub a mitjans dels 70 i desaparegut uns deu anys després. Una de les seues peculiaritats era l'ús d'instruments electrificats que ha fet que se'ls incloga a l'etiqueta folk-rock. Inicialment versionaven cançons tradicionals franceses, encara que a poc a poc anaren guanyant pes les composicions de Gabriel Yacoub. El seu disc, L'extraordinaire tour de France d'Adelard Rousseau (1978) és una obra conceptual i redona. La seua música és inquietant, obsessiva, no apta per a persones amb problemes de cor. Una música que deu ser consumida amb precaució per aquells excessivament sensibles a les drogues, els efectes d'alguna de les quals provoca.

Després de 10 anys, fa poc, hi vaig trobar a la xarxa Pierre de Grenoble, una de les seues primeres cançons. Durant dies li vaig pegar voltes. Hi havia una tonadeta al seu final que jo havia escoltat. Acò ho he escoltat jo. Però com es diu? Una i altra vegada, però no. No. No em venia al cap. Finalment li ho vaig preguntar a Ricard Soriano, mestre dolçainer i membre de la Colla la Socarrada. Aquest ho va xarrar amb els companys i finalment em passaren la partitura i tot. Si haveu estat a un correfoc ho reconeixereu de seguida: és El ball de dimonis. Hi escoltareu també tocs psicodèlics. I la història terrible. Pierre marxa a la guerra i, mentrestant, la seua nòvia mor. Pierre demana permís al seu capità per retornar. Quan arriba, ja la porten a soterrar i Pierre vol que li la deixen besar. Li fa un primer bes i sospira. Li fa un segon. Però després d'aquest, es queda mort, a ella abraçat. Una història semblant trobem a L'Hereu Riera, un romanç tradicional de les nostres terres que canta sovint Pep Botifarra.




I si voleu més sobre Malicorne, podeu escoltar La conduite, de L'extraordinaire tour... amb un ritme que, potser, vos recordara lleument Voodo Child de Jimi Hendrix i un final imprevissible.




5 comentaris:

Tadeus ha dit...

Interessant grup, serà qüstió d'anart escoltant-los. Pel que fa a la cançó "Pierre de Grenoble", em costa una mica diferenciar amb quina llengua està composta. Tractant-se de Grenoble, podria estar en franco-provençal, una llengua romànica bastant desconeguda fora d'aquelles terres (regió de Grenoble i alguns indrets d'Itàlia i Suïssa). No es tracta, com pot semblar pel nom, d'una variant de l'occità, sinó una llengua diferent. I, com sol passar a França amb les llengües minoritàries, la seua situació és precària, amb una presència que es limita al món rural, i en alguns casos ni tan sols això.

Refel ha dit...

Gràcies pel comentari Tadeus. La lletra de Pierre de Grenoble la pot trobar en aquesta pàgina:

http://www.greatsong.net/PAROLES-MALICORNE,PIERRE-DE-GRENOBLE,101104204.html

Tadeus ha dit...

Veig que la lletra està en francés, però caldria vore si hi ha altres versions.

Toni Cucarella ha dit...

Impressionant! Rafel, has conegut el segell discogràfic Guimbarda? Jo encara conserve algunes cassetes, un de música canjú, del grup anglès Pentagle... En comprava quan era soci del Discoplay. El tema de Ball de dimonis és, sens dubte, un ball d'origen medieval (pavana? rondó?), i està molt versionat pels grups de folk.

Salut, i gràcies per donar-nos a conèixer aquesta música

Refel ha dit...

Me n'alegra que t'agrade. La veritat és que no conec Guimbarda. M'ho apunte.

Entrades populars