divendres, 1 d’octubre de 2010

Es dia País Valencià i no era un somni (1)

Durant anys, potser dècades, vaig arribar a dubtar de la seua existència. Tant, que vaig arribar a pensar que havia estat un somni, imaginacions meues o, pitjor encara, simple deliri. Un dia, rossegat per la curiositat, vaig pujar a les golfes i vaig escarbar per entre les velles caixes amb llibres de l'EGB i allí estava. Si més no, en un dels llibres de "Ciencias Sociales" de l'editorial Santillana. I ho posava ben clar: País Valenciano. El llibre s'havia escrit el 1979 i portava el vist-i-plau del Ministerio de Educación. El nom era, per tant, l'oficial. La nostra autonomia s'havia dit, des de les acaballes dels setanta fins principis dels 80 País Valencià. I jo pertanyia a la generació que es va educar sota aquesta convicció, almenys durant uns anys. Havia sigut, aleshores com ho recordava i no imaginacions: de primeres li díem Región Valenciana, i, en quedar consolidada la democràcia començarem a dir-li País Valenciano. Només dos territoris es dien així al mapa de l'Estat Espanyol: el País Valenciano i el País Vasco. I encara moltes comunitats es dien "región" (el café para todos estava per arribar). En la meua inocència de xiquet, em sentia ben pagat de pertanyer a un territori que es dia País i no regió. Però l'autoestima prompte se n'anà per terra. Un any aparegué als mapes dels llibres de socials el País com a "Comunidad Valenciana". Algú li va preguntar al professor què havia passat. Aquest digué que l'havien canviat els polítics. Jo no entenia res. Aquells polítics no devien tindre ni idea, perquè , primer, li havien posat un nom incomprensible (què era això de "comunidad"?) i , segon, era lleig. Per a què havien canviat el nom per a posar-li un de pitjor? Jo volia ser d'un País, no d'una comunitat! Al País Basc. en canvi, no el van tocar. Igual que no s'atreviren a posar-li una central nuclear, tampoc s'atreviren a convertir-lo en "Comunidad". Va ser molts anys després quan vaig entendre, amb indignació, què havia passat. I només d'un temps ençà estic en condicions de mirar-m'ho amb distància i, sense apassionaments reflexionar sobre el tema. Sobre tot això voldria parlar en els propers dies.

Però, abans de continuar, crec que estaria bé posar una base per al debat. Per això vos propose que li feu una ullada a l'article de Toni de l'Hostal que em sembla un bon compendi sobre el tema (sense entrar ara al problema del blau). També trobe molt oportú revisitar o vore, si no ho haveu fet ja, l'excel·lent documental de Llorenç Soler, Del Roig al Blau. Vos enllace el primer capítol. Vosaltres podeu trobar la resta al You Tube.

SEGONA PART: El Pancatalanisme i el Pancastellanisme (2)


1 comentari:

Terradelfoc ha dit...

Durant anys, potser dècades, vaig arribar a dubtar de la seua existència. Tant, que vaig arribar a pensar que havia estat un somni, imaginacions meues o, pitjor encara, simple deliri. Un dia, rossegat per la curiositat, vaig pujar a les golfes i vaig escarbar per entre les velles caixes amb llibres de l'EGB i allí estava. Si més no, en un dels llibres de "Ciencias Sociales" de l'editorial Santillana. I ho posava ben clar: País Valenciano. El llibre s'havia escrit el 1979 i portava el vist-i-plau del Ministerio de Educación. El nom era, per tant, l'oficial. La nostra autonomia s'havia dit, des de les acaballes dels setanta fins principis dels 80 País Valencià. I jo pertanyia a la generació que es va educar sota aquesta convicció, almenys durant uns anys. Havia sigut, aleshores com ho recordava i no imaginacions: de primeres li díem Región Valenciana, i, en quedar consolidada la democràcia començarem a dir-li País Valenciano. Només dos territoris es dien així al mapa de l'Estat Espanyol: el País Valenciano i el País Vasco. I encara moltes comunitats es dien "región" (el café para todos encara no havia arribat). En la meua inocència de xiquet em sentia ben pagat de pertanyer a un territori que es dia País i no regió. Però l'autoestima prompte se n'anà per terra. Un any aparegué als mapes dels llibres de socials com "Comunidad Valenciana". Algú li va preguntar al professor què havia passat. Aquest digué que l'havien canviat els polítics. Jo no entenia res. Aquells polítics no devien tindre ni idea, perquè , primer, li havien posat un nom incomprensible (què era això de "comunidad"?) i , segon, era lleig. Per a què havien canviat el nom per a posar-li un de pitjor? Jo volia ser d'un País, no d'una comunitat! Al País Basc. en canvi, no el van tocar. Igual que no s'atreviren a posar-li una central nuclear, tampoc s'atreviren a convertir-lo en "Comunidad". Va ser molts anys després quan vaig entendre, amb indignació, què havia passat. I només d'un temps ençà estic en condicions de mirar-m'ho amb distància i, sense apassionaments reflexionar sobre el tema.

Abans de continuar, vos propose que li feu una ullada a l'article de Toni de l'Hostal que em sembla un bon compendi sobre el tema (sense entrar ara al tema del blau). També trobe molt oportú revisitar o vore, si no ho haveu fet ja, l'excel·lent documental de Llorenç Soler, Del Roig al Blau. Vos enllace el primer capítol. Vosaltres podeu trobar la resta al You Tube.

Entrades populars