SISENA PART: València, ciutat-nació? (6)El gentilici "valencià" (no en el sentit de "valentí") sols pot vindre de l'artifici polític del Regne, però no existia, històricament, abans, cap territori que poguerem anomenar "valencià". No existia, per tant, cap pàtria valenciana. Valèntia, la València romana, sols era un dispositiu estratègic (militar i polític, per tant) al servei de Roma. D'alguna forma, la idea del Regne de València, l'invent estratègic i polític ja naix ací. Les circumstàncies, especialment els castellans, al meu entendre, van fer que Jaume I, que era un rei llegit coneixedor dels clàssics, i un hàbil estratega, recuperara la idea.
Però València, com a ciutat-estat imperial, és un cas particular. El cas que més se li sembla és Porto, coneguda en castellà com Oporto, el nom del qual és resultat de la unió de l'article portugués amb el portugués Porto (port): O Porto. Aquesta ciutat no sols dóna nom al territori, sinó a la llengua. Ja dia Joan Francesc Mira, que a ell li agradaria ser com Portugal. Però ni València és Porto, ni el País Valencià és Portugal. I no ho és perquè Portugal es va formar a partir del Comtat de Portocale, l'únic territori independent de Galiza, que va ser el que va conquerir el sud de l'actual Portugal i va donar lloc a l'estat galaico-portugués. Per contra, el Regne de Valèntia és un cas atípic ja que no ha sigut capaç de generar cap expansió. La major part del territori sobre el que domina li va ser concedit, i no obstant això, reclama per a si el màxim domini polític.
L'especialitat de Valèntia és més aviat una altra: la transmissió del poder, o dit en altres paraules, la del sicari. Primer va ser Roma, després, amb Jaume I, Barcelona i, més tard, quan convenia, Madrid. La ciutat ho exhibix en el seu escut amb una doble ela que significa "doblement lleial". Els exemples d'aquest "lleialtat" són abundants. Amb les Germanies, València es va posar al capdavant, però, quan convenia li va passar el mort a Xàtiva que acabà sent la principal perjudicada. En la Guerra de Successió, quan Basset estava davant de les seues muralles es va rendir sense lluitar i es va posar al capdavant dels maulets, però quan les tornes canviaren i s'acostava Berwick, València es va tornar a rendir sense lluitar, mentre Xàtiva ja estava sent atacada. Constatat que l'època del Regne estava passada, València va crear eixe cant al botiflerisme que comença amb la famosa frase: "Per ofrenar, noves glòries a Espanya...". Arribada "la democràcia" València se'n va adonar que tot estava "atado y bien atado" i que Barcelona suposava un perill per als seus interessos, així que no va dubtar en posar-se en contra del seu propi poble. Aquesta és la lleialtat de València, la lleialtat al poder.
La imatge l'he treta d'Antiblavers
HUITENA PART: Saitabi, 2500 anys
Però València, com a ciutat-estat imperial, és un cas particular. El cas que més se li sembla és Porto, coneguda en castellà com Oporto, el nom del qual és resultat de la unió de l'article portugués amb el portugués Porto (port): O Porto. Aquesta ciutat no sols dóna nom al territori, sinó a la llengua. Ja dia Joan Francesc Mira, que a ell li agradaria ser com Portugal. Però ni València és Porto, ni el País Valencià és Portugal. I no ho és perquè Portugal es va formar a partir del Comtat de Portocale, l'únic territori independent de Galiza, que va ser el que va conquerir el sud de l'actual Portugal i va donar lloc a l'estat galaico-portugués. Per contra, el Regne de Valèntia és un cas atípic ja que no ha sigut capaç de generar cap expansió. La major part del territori sobre el que domina li va ser concedit, i no obstant això, reclama per a si el màxim domini polític.
L'especialitat de Valèntia és més aviat una altra: la transmissió del poder, o dit en altres paraules, la del sicari. Primer va ser Roma, després, amb Jaume I, Barcelona i, més tard, quan convenia, Madrid. La ciutat ho exhibix en el seu escut amb una doble ela que significa "doblement lleial". Els exemples d'aquest "lleialtat" són abundants. Amb les Germanies, València es va posar al capdavant, però, quan convenia li va passar el mort a Xàtiva que acabà sent la principal perjudicada. En la Guerra de Successió, quan Basset estava davant de les seues muralles es va rendir sense lluitar i es va posar al capdavant dels maulets, però quan les tornes canviaren i s'acostava Berwick, València es va tornar a rendir sense lluitar, mentre Xàtiva ja estava sent atacada. Constatat que l'època del Regne estava passada, València va crear eixe cant al botiflerisme que comença amb la famosa frase: "Per ofrenar, noves glòries a Espanya...". Arribada "la democràcia" València se'n va adonar que tot estava "atado y bien atado" i que Barcelona suposava un perill per als seus interessos, així que no va dubtar en posar-se en contra del seu propi poble. Aquesta és la lleialtat de València, la lleialtat al poder.
La imatge l'he treta d'Antiblavers
HUITENA PART: Saitabi, 2500 anys
%20Moran%20%202%20IMG_5112%20(Copy).jpg)
1 comentari:
El gentilici "valencià" (no en el sentit de "valentià") sols pot vindre de l'artifici polític del Regne, però no existia, històricament, abans, cap territori que poguerem anomenar "valencià". No existia, per tant, cap pàtria valenciana. Valèntia, la València romana, sols era un dispositiu estratègic (militar i polític, per tant) al servei de Roma. D'alguna forma, la idea del Regne de València, l'invent estratègic i polític ja naix ací. Les circumstàncies, especialment els castellans, al meu entendre, van fer que Jaume I, que era un rei llegit coneixedor dels clàssics, i un hàbil estratega, recuperara la idea.
Però València, com a ciutat-estat imperial, és un cas particular. El cas que més se li sembla és Porto, coneguda en castellà com Oporto, el nom del qual és resultat de la unió de l'article portugués amb el portugués Porto (port): O Porto. Aquesta ciutat no sols dóna nom al territori, sinó a la llengua. Ja dia Joan Francesc Mira, que a ell li agradaria ser com Portugal. Però ni València és Porto, ni el País Valencià és Portugal. I no ho és perquè Portugal es va formar a partir del Comtat de Portocale, l'únic territori independent de Galiza, que va ser el que va conquerir el sud de l'actual Portugal i va donar lloc a l'estat galaico-portugués. Per contra, el Regne de Valèntia és un cas atípic ja que no ha sigut capaç de generar cap expansió. La major part del territori sobre el que domina li va ser concedit, i no obstant això, reclama per a si el màxim domini polític.
L'especialitat de Valèntia és més aviat una altra: la transmissió del poder, o dit en altres paraules, la del sicari. Primer va ser Roma, després, amb Jaume I, Barcelona i, més tard, quan convenia, Madrid. La ciutat ho exhibix en el seu escut amb una doble ela que significa "doblement lleial". Els exemples d'aquest "lleialtat" són abundants. Amb les Germanies, València es va posar al capdavant, però, quan convenia li va passar el mort a Xàtiva que acabà sent la castigada. En la Guerra de Successió, quan Basset estava davant de les seues muralles es va rendir sense lluitar i es va posar al capdavant dels maulets, però quan les tornes canviaren i s'acostava Berwick, València es va tornar a rendir sense lluitar, mentre Xàtiva ja estava sent atacada. Constatat que l'època de Regne estava passada, València va crear eixe cant al botiflerisme que comença amb la famosa frase: "Per ofrenar, noves glòries a Espanya...". Arribada "la democràcia" València se'n va adonar que tot estava "atado y bien atado" i que Barcelona suposava un perill per als seus interessos, així que no va dubtar en posar-se en contra del seu propi poble. Aquesta és la lleialtat de València, la lleialtat al poder.
La imatge l'he treta d'Antiblavers
Publica un comentari a l'entrada