dimarts, 7 de juny de 2011

El ciutadà Felip de Borbó no sap com justificar que els demés ciutadans han de ser súbdits seus

Davant el simple exercici lliure de la paraula Felip de Borbó es mostra incapaç de respondre res coherent i convincent a una ciutadana (subdita per a ell) que l'interpel·la. Com que les habituals i buides frases fetes no servixen de res davant la sinceritat de la pregunta, Felip de Borbó, i els seus acompanyants, acaben recurrint al joc brut. Impressionant l'interlocutor anònim que li diu: "Ese es tu único problema, no?". Com si la condició d'inferioritat moral (súbdit en lloc de ciutadà) fora irrellevant. Com si la ciutadana no tinguera criteri propi per decidir què és important. Com si no fora major d'edat. Com si fora una dona. Com si fora una histèrica. I què em digueu de la frase "Ya lo han propuesto los representantes políticos" que equival a "No es asunto tuyo, vete a tu casa, y no te ocupes de la política que ya nos ocuparemos de ello por ti (porque tu eres una simple súbdita)"? Què en diria Rousseau? Finalment Felip de Borbó rebla: "Ya has conseguido tu minuto de gloria". Quin exemple democràtic! quina capacitat per escoltar i respectar els arguments contraris! La interlocutora ja ha estat degradada moralment i els seus arguments devaluats a la simple anecdota: "ya has salido en televisión, ya eres como los de Operación Triunfo". Però en el teu cas, li recorden: "Esto no va a ningún sitio".

O sí? Recordeu... som socarrats!


Entrades populars