Però... qui és José Manuel Lara?

José Manuel Lara Bosch, president del Grup Planeta, acaba d'afirmar que si Catalunya esdevé independent, Planeta abandonarà Catalunya. Però...qui és aquest senyor? Doncs bé, es tracta d'una de les persones més poderoses de l'estat espanyol. A banda de la famosa editorial Planeta, controla un ampli ventall d'editorials i mitjans de comunicació de tot l'estat. Alguns d'ells, com Planeta, tenen, a més, una ampla penetració a Iberoamèrica. Entre d'altres són seues Antena 3, la Sexta o el períodic La Razón. Ha tingut, o té, importants participacions en Tele 5 o Onda Cero. Seues són importants editorials literàries com Seix Barral o Destino. Però també editorials d'assaig, humanitats i filosofia com Ariel o Crítica. També l'editorial de l'enciclopèdia castellana per excel·lència, Espasa Calpe, així com la Casa del Llibre, coneguda cadena de llibreries d'aquesta editorial. I també seua és la famosa acadèmia de formació a distància CEAC. Fins i tot era seu un periòdic de tarannà progressista, el desaparegut ADN. I per si això fora poc cal afegir que formen part del seu grup l'editorial de literatura en català Columna (que va publicar a Toni Cucarella) i, sobretot, Edicions 62, l'editorial que va publicar Nosaltres els valencians de Joan Fuster, per esmentar només, un entre tants, dels nombrossíssims fons en català que disposa. Aquest personatge que vos recordarà al protagonista del Ciutadà Kane d'Orson Wells, no és, en realitat, l'autor del seu imperi. Fou son pare, José Manuel Lara Hernández (El Pedroso, Sevilla 1914-Barcelona 2003), qui el desenvolupa durant el franquisme. Lara Hernández era fill de metge, una de les professions liberals i benestant a l'Espanya rural durant gran part del segle XX i també un dels pilars sobre el que se sustentà el franquisme junt amb el mestres i els rectors (recordeu quan va nàixer la xarxa de robatori de nadons). Lara Hernàndez volgué estudiar telecomunicacions, però, després del colp d'estat de Franco, vés tu per on, s'allistà en l'exèrcit nacional(ista) espanyol. Pareix que arribà a obstentar el grau de capità i amb aquest fou dels que ocupà Barcelona. A ningú se li escapa que després de la guerra, als partidaris del bàndol derrotat li foren expropiades propietats i en canvi se li donaren facilitats per progressar als guanyadors. Tampoc és difícil veure que Franco intentà castellanitzar Catalunya i que instruments molt útils al respecte eren la creació d'un empresariat espanyol o espanyolitzat i la colonització mitjançant el foment de la immigració espanyola com a mà d'obra per a les empreses catalanes. D'aquestos treballadors provenen segurament part dels votants del PSC i, probablement, dels empresaris espanyolitzats, part dels militants de CIU. En aquest context, i en plena postguerra, Lara Hernández es va quedar a Catalunya on va fundar Planeta l'any 1949, tot i que ell, llegir, pareix que no llegia massa (la seua dona s'ho llegia tot per ell).  Com ho va fer realment i els beneficis que pogué obtindre de la seua condició de vencedor és difícil de saber, però sembla que Lara va dir en alguna ocasió: "Siempre tuve un gran cariño a Franco" (a Joan Carles de Borbó també li'l tindria ja que el nomenà Marqués del Pedroso en 1994). Com a hereu de son pare, Lara Bosch ha demostrat en més d'una ocasió el seu perfil dretà. Així, i en referència a la Llei Sinde, va dir que no hi havia a Espanya consciència de la propietat intel·lectual i que no era prou penalitzar als portals de descàrregues i que s'hauria de penalitzar també als usuaris. Sense entrar a discutir ara el tema de les descàrregues i la propietat intel·lectual, trobe en aquestes declaracions un afany punidor excessiu i desmesurat. El totpoderós ric que s'enfronta a pàries anònims que li estan furtant unes molleriques del seu negoci. Ell al que Viquipèdia li deu haver rebentat el negoci de les enciclopèdies. I és que aquest home deu haver-se pensat, durant molt de temps, que era l'amo de la cultura i que tothom havia de pagar-li a ell per consumir-la. Així que no és d'estranyar que ara amenace amb anar-se'n a Saragossa, i,  de pas, endur-se'n gran part dels fons editorials en català, com el nen fill de papa que se'n duu els joguets si no es juga com ell vol. I és que amb la irrupció de personatges com el totpoderós Lara Bosch, del que fins ara sabíem ben poc, per fi comencem a adquirir consciència de les dimensions de la famosa frase de Franco: "Todo está atado y bien atado".