divendres, 11 d’octubre de 2013

El Substrat ibèric del País Valencià i la història de Catalunya (6 de 12), Països Catalans que no són catalans

     El pancatalanisme i el pancastellanisme són dos problemes que ens impedixen pensar-nos unitàriament. Altre és la falta de coherència en el pensament catalanista. Aquest és un pensament identitari feble i atemorit. A València tem la invasió del Principat que ens annule i al Principat tem l'acusació de pancatalanisme i ingerència. Així uns per altres no fan res davant les agressions pancastellanes contra TV3 al País Valencià.
     Aquest pensament feble s'aplica, a més, retroactivament i per això hom parla d'íbers del nord i d'íbers del sud, projectant el prejudici actual sobre el passat comú. Altre exemple d'inconsistència és el fet que els valencians continuen parlant català en una proporció abassegadorament major que els habitants de la Catalunya "Nord"
Curiós mapa dels Països Catalans trobat al Racó Català
. Això no obstant, aquestos són considerats catalans sense cap dubte, mentre que els valencians són, sobretot, valencians i, sols a vegades, habitants dels Països Catalans. Però uns d'especials, que hi pertanyen, però no són catalans, sinó valencians. Aquesta conceptualització és incomprensible i insostenible.
     A vegades també s'ha explicat la diferència entre valencians i catalans mitjançant la major presència musulmana a terres valencianes. Però la realitat és que la invasió islàmica del segle VIIIé avançà fins arraconar fora de la península als antecessors de la Catalunya actual, la Marca Hispànica. Tot el territori del Principat restà sota domini àrab. I, en molts casos, quasi durant tant de temps com el País Valencià. La catalanitat, per tant, no prové del Principat, sinó que, en certa mesura, ens vingué de fora de l'actual territori dels Països Catalans. L'arribada dels catalans a Tarragona és poc més de 100 anys anterior a l'arribada dels catalans a València. Per què aleshores pensem els tarragonins com catalans i els valencians no?
     La resposta és ben senzilla, perquè Tarragona no esdevingué regne.

Entrades populars