dissabte, 19 d’octubre de 2013

El Substrat ibèric del País Valencià i la història de Catalunya (10 de 12), la Contestània i l'Edetània

Fragment del mapa d'Ortelius
     Jaume I resulta inqüestionable per als valencians al igual que València. Se'ns apareix gairebé com creador ex nihilo del País Valencià. Però de veritat no existia res previ i diferent de València que tinga a vore amb nosaltres?
     Doncs sí, més de 1000 anys abans, València no existia i el que hui anomenem País Valencià estava ocupat majoritariament per dos ètnies iberes1, els edetans a les muntanyes del nord i els contestans a les muntanyes del sud. Valèntia va sorgir com poc més que un campament romà que els ibers degueren vore amb recel i estupor. Front a les talaies contestana de Saitabi (Xàtiva) i edetana d'Arse (Sagunt) els romans oposaren una fortalesa al bell mig d'una plana plena d'aiguamolls. Però situada tot just entre ambdos territoris i amb una disposició panòptica que li permetia controlar-los. La plana la feia accessible, però impedia a qualsevol exèrcit apropar-se sense ser divisat i atacat des de molt lluny. Valèntia, per tant, no és la pàtria primera dels valencians, sinó una intromissió estrangera que va nàixer al servei del poder. D'alguna manera aquesta idea és la que recuperà i feu servir Jaume I més d'un mil·lenni després quan les zones muntanyoses com la Contestània nord es convertiren en refugi de cabdills musulmans com Al Azrq.
     És així, que la primera vegada que vegem articulat el territori valencià és amb Valèntia, però sobre la base de dos ètnies íberes: els contestans i els edetans. Aquestos són el substrat que fonamenta el Regne de València. La identificació històrica entre tots dos, valencians i contestano-edetans, és feble, però no inexistent.
     Així, des del mapa d'Abraham Ortelius de 1583, molts dels mapes del Regne de València portaven el noms clàssics del territori valencià: Contestània i Edetània. Un atribuït a Ptolomeu i altre a Plini respectivament. D'una banda és cert que la Contestània desbordava al sud la província d'Alacant internant-se en Albacete i Múrcia, però també ho és que la major part del seu territori era valencià i que els nuclis més importants Saitabi i Ilici s'hi trobaven en ell. També val a dir que el nord de Castelló no formava part d'Edetania sinó d' Ilercavònia. Però és indiscutible que existix una tradició de pensar el Regne de València com Contestània i Edetània. Per altra banda, tals noms gaudixen d'una renovada vigència. Així a Edeta és sinònim avuí de Llíria i de tota la seua comarca com ho prova el llibre Els pobles edetans parlen els uns dels altres, publicat per Institut d'Estudis del Camp del Túria. També a la Contestània el terme ha revifat, ja que hom (entre d'altres Coromines) ha vist en el topònim Cocentaina un origen contestà2, cosa que ha propiciat la creació de l'Centre d'Estudis Contestans d'abast comarcal al Comptat.
     Ara bé, si existix un territori que pot obrir el camí cap a un reconeixement del substrat ibèric valencià, aquest és Diània, car aquest és el territori que ha mantigut una major continuïtat històrica amb els íbers. 

1 Cal fer constar que al nord de Castelló hi trobavem els ilercavons presents també al sud del Principat.


2 És cert que, com diu Nebot (2010) l'origen etimològic de Cocentaina en Contestània és més que discutible, tot i Coromines. Però aquesta convicció, junt amb la presència propera del jaciment de la Serreta d'Alcoi, ha generalitzat el gentilici contestans per als habitants de Cocentaina, que ha desplaçat a l'original cocentainers.

Entrades populars