El Substrat ibèric del País Valencià i la història de Catalunya: (2 de 12) Catalunya i el substrat ibèric dels Països Catalans

Escut de la Ciutat d'Almeria

Com és sabut, a l'Edat Mitjana, igual que Castella es va expandir cap al sud, Catalunya també es va expandir cap al seu sud. Els catalans, ocuparen l'actual País Valencià, les Illes i arribaren, en diferents etapes, fins a Múrcia i Almeria. Per això, a Múrcia es parlava català fins el XVIII i, encara avui, el panotxo, està farcit de catalanismes i hi abunden topònims i cognoms catalans. També Almeria conserva al seu escut les barres catalanes. Aquesta expansió s'explica, en primer lloc, perquè es tracta d'un territori immediat que també dóna a la mar, i, en segon lloc, per ser un territori tancat a l'altiplà castellà per forts desnivells i cadenes muntanyoses que delimiten nítidament el seu perfil. Però, a banda d'això, no podem descartar com a factor explicatiu, i possible hipòtesi de treball, que aquest territori coincidix amb l'antic territori íber. Més encara, quan els catalans ocuparen, amb una sorprenent precissió, tot el que havia estat aquell. Així, més enllà del que entrelluquem als documents oficials conservats i la història teixida de forma interessada a posteriori, hi degueren romandre unes relacions humanes entre cristians i islàmics que no eren rellevants per als escrivans feudals o eclesiàstics, però si ho podrien ser per a nosaltres. Ens hi manquen proves directes, però si podem explicitar d'indirectes. Una en podria ser la facilitat amb que Jaume I es va expandir cap al sud fent ús només de pactes i renunciant sovint a la guerra, cosa que només s'explica si els invasors no eren vistos com quelcom radicalment diferent.