17 de juny de 1707, set anys d'un bloc, set anys d'una cançó

Imatge (sobre gravats i dibuixos antics) per al videoclip

Volíem fer una cançó sobre la crema de Xàtiva i, el 2006, després de diversos intents, per fi ens va caure a les mans i les orelles. Faltava poc per celebrar el 300 aniversari, així que, amb tota la nostra limitació de recursos, ens posarem a treballar. En una gravació improvisada amb cerveses, amics i amigues gravarem la majoria dels diàlegs que sonen. La resta els feren companys i companyes del treball atracats un matí de poca feina. El bloc Terradelfoc es va crear a propòsit el dia 17 de juny de 2007, just 300 anys després, i la seua primera entrada fou la cançó 17 de juny de 1707. Les fonts de la Guerra de Successió donàvem diferents dies per a la crema de Xàtiva. En algun lloc es parlava del 16 i en altres del 17 o el 19. Sembla clar que l'ordre va ser donada el 17, però possiblement no començà a executar-se fins dos dies després, el 19. En qualsevol cas, davant del dubte decidirem triar el 17 per raons estètiques: era una data més redona amb la repetició tres vegades del número 7. Una data, per tant, més fàcil de recordar, i, en conseqüència, més fàcil de comunicar i que proposàrem, un poc més avant, com a veritable diada, si més no, del País Valencià. El resultat de la cançó, tot i que modest, ens semblava mínimament digne, així que li donàrem la difusió que ens era possible aleshores. Entre altres anècdotes es pot afegir que el dia 17 de juny de 2007 era diumenge i pels carrers de Xàtiva es llançaren multituds de traques i masclets: el Madrid havia guanyat la lliga. La partitura i la lletra es van enregistrar la vespra del 12 d'octubre de 2007, a Sant Miquel dels Reis, al mateix temps que s'hi celebrava una convenció de la Policia Nacional. En la versió inicial es podia escoltar, suposadament, al Rus, comentant al final del tema: "eixos són més rojos que un titot!". Arribàrem a treballar en un videoclip (la imatge que acompanya l'entrada en formava part) però el resultat modest de la cançó i la lògica manca de repercussió que tingué no ens animaren a continuar. Finalment, la cançó si fou aprofitada per a acompanyar els títols de crèdit al final del documental Illa de Xàtiva. Era possible escoltar-la i descarregar-la a la xarxa, però des de feia tres o quatre anys la pàgina on estava allotjada s'havia esborrat. Així que, aprofitant l'adveniment de Felip VIé, ací la tingueu de nou.

Cançons abandonades 2: Absurda voluntat

Us presente una nova entrega de les cançons abandonades. En aquesta ocasió es titola Absurda voluntat i ha estat doblement abandonada. Després de ser composada, escrita, gravada i abandonada en tan sols 2 h fa una setmana, ha es breument represa hui per millorar els cors durant poc més d'un hora. En total 3 h 20m d'abort (anem millorant). Com a curiositat vos dire que l'anterior entrega de Cançons abandonades, sols ha estat visitada per 25 persones, de les quals, cap ni una li ha donat al botó de "play". No crec que aquest nou extraviament tinga millor sort. Per què malgrat això continuar creant res? la resposta la dóna ja la mateixa cançó: Absurda voluntat!

Cançons abandonades

Trist és que allò que composes no li agrade a ningú. Però més trist és que allò que composes ni tan sols t'agrade a tu. Què fer amb aquestes eflorescències espontànies? Què fer amb totes aquestes cançons que hom no vol continuar tocant? que hom no vol lluitar per elles i que passen a l'oblit? es mereixen continuar existint pel simple fet d'haver nascut? El temps passa ràpid i ja no tinc temps per assatjos ni gravacions, ni per depurar, perfilar, perfeccionar, etc. Sospite que a partir d'ara moltes coses naixeran i moriran al mateix temps. Però per si de cas, de moment, he pensat fer una nova secció: cançons abandonades. El seu requisit és que hagen estat composades i gravades en menys de 4 hores. Ací vos deixe la primera i potser darrera entrega: Estel fugaç (com les cançons). La pobreta ha estat abortada i abandonada en tan sols 3 hores i mitja.