dimecres, 30 de juny de 2010

La presa de Tibi: la cançó dels Països Catalans

Als anys 70, Uc, el legendari grup folk de les Illes, va popularitzar la cançó tradicional La presó de Nàpols. Francesc Bellmunt els va enregistrar interpretant-la per al seu documental La Nova cançó (1975-76). La cançó contava la història d'una jove, filla de l'alcaide d'una presó, que s'enamorava d'un dels presoners. Per la mateixa època, Oriol Tramvia, pioner del rock en català, en el seu mític disc Bèstia (1976), va publicar una versió catalana, també tradicional i ben coneguda, de la mateixa cançó. La història era la mateixa, mentre que la música variava, però no tant per a no tindre cert aire de família. Ara bé, la màxima peculiaritat, era que se substituïa la ciutat de Nàpols per la de Lleida. No tan conegut és el següent. Als anys 80, Vicent Torrent, el cantant de Al Tall, va mamprendre l'enorme tasca de recopilar i classificar la música tradicional valenciana a través d'un treball de camp amb aportacions de testimonis orals als quals es gravava mentre cantaven o contaven romanços. El treball era oportú i urgent. Molts dels valencians i valencianes que participaren eren gent major que ens han anat deixant. Sense aquesta tasca, molta d'aquesta tradició oral s'haguera perdut, i, així i tot, a ben segur que se n'ha perdut molt. Aquestos materials constituiren una col·lecció coneguda com Fonoteca de materials que va quedar enregistrada en vinil amb el patrocini del govern valencià. El cas és que durant la recopilació, Vicent Torrent i el seu equip hi trobaren una dona que els va cantar una versió valenciana de La presó de Nàpols cosa que va causar prou sorpresa. Es tractava de La presó de Tibi, motiu pel qual caldria parlar, més exactament, d'una versió de les Comarques Centrals del País Valencià. L'anecdota la conta el mateix Vicent Torrent al seu llibre La música popular, Alfons el Magnànim, 1989, i també Alvar Monferrer i Monfort al seu llibre El romancer valencià, Bullent, 2004. Durant molts anys hem somiat amb escoltar aquesta versió valenciana, però desgraciàdament, la dificultat de trobar la gravació en vinil de la Fonoteca (i de reproduir-la!) ho ha fet impossible fins ara. Afortunadament, en els seus llibres, els dos autors citats si transcriuen la lletra. Aquesta és semblant a les anteriors. És cert que no es coneix cap presó a Tibi, però si se sap que a la famosa presa del segle XVII, hi treballaren presos en la seua construcció. D'acord amb tot això, ens ha semblat oportú recuperar aquesta versió de les Comarques Centrals del País Valencià, d'una cançó que podem considerar pròpia dels Països Catalans. El fet que a la versió illenca es mencione Nàpols, no fa sinó confirmar l'antiguitat d'aquesta cançó, ja que aquesta ciutat pertanyia a l'antiga Corona d'Aragó, antecedent històric dels actuals Països Catalans.

La versió que vos presentem, és força discreta i s'ha gravat en una breu estona. Ens haguera agradat fer-ne una de millor, però de moment no és possible. Val a dir, que es tracta d'una versió factícia, és a dir, artificial. Al desconéixer la música de la versió de les Comarques Centrals, hem optat per prendre la música de la versió catalana i afegir-li la lletra de la versió dianenca. També cal fer constar que hem alterat una mica la versió oferida per Torrent i per Monferrer, buscant una forma més lògica. Així hem canviat l'ordre d'algun vers i també hem afegit alguna frase de les altres versions que pareixia perduda en la nostra. Finalment hem optat per parlar de "presa" en lloc de "presó" ja que està documentada la primera i no la segon.

La foto de la presa de Tibi, l'hem agafada de la Viquipèdia.





Entrades populars