dijous, 14 d’octubre del 2010

El Riu Xàtiva

Ja se sabia, encara que s'haguera oblidat, que el riu Canyoles s'havia anomenat riu Xàtiva. Però el cercador Google et permet, a més, assabentar-te, en pocs segons, de coses que abans hagueres necessitat anys per esbrinar. Ara mateix no sé si ja Morrión Huerta o potser Ventura Pascual havien parlat sobre el tema. Però el cas, és que allí estava, després de teclejar uns noms i premer la tecla d'entrada, la seua ubicació a Equador. Era el río Játiva. Com que no és un riu molt conegut és difícil trobar més informació. Immediatament se m'acudiren dues possibles explicacions. La primera que que el nom fora posat per algú o en honor d'algú que s'anomenara Játiva. Aquest cognom és molt freqüent a Amèrica i sembla que procedix de la castellanització del "Xàtiva" original. Una altra possibilitat és que el nom fora posat per algú de la Contestània o l'Edetània, o, fins i tot, per algú de Xàtiva. Vos deixe amb l'enllaç que és una xicoteta aportació per commemorar l'arribada de Colom a Amèrica el 12 d'otubre de 1492.

La imatge, de nou, de la Viquipèdia.

7 comentaris:

Terra del Foc ha dit...

Ja se sabia, encara que s'haguera oblidat, que el riu Canyoles s'havia anomenat riu Xàtiva. Però el cercador Google et permet, a més, assabentar-te, en pocs segons, de coses que abans hagueres necessitat anys per avariguar. Ara mateix no sé si ja Morrión Huerta o potser Ventura Pascual havien parlat sobre el tema. Però el cas, és que allí estava, després de teclejar uns noms i premer la tecla d'entrada, la seua ubicació a Equador. Era el rio Játiva. Com que no és un riu molt conegut és difícil trobar més informació. Immediatament se m'acudiren dues possibles explicacions. La primera que que el nom fora posat per algú o en honor d'algú que s'anomenara Játiva. Aquest cognom és molt freqüent a Amèrica i sembla que procedix de la castellanització del "Xàtiva" original. Una altra possibilitat és que el nom fora posat per algú de la Contestània o l'Edetània, o, fins i tot, per algú de Xàtiva. Vos deixe amb l'enllaç que és una xicoteta aportació per commemorar l'arribada de Colom a Amèrica el 12 d'otubre de 1492.

Anònim ha dit...

Que et sembla Refel la noticia que surt avuí al levante sobre laporta i guia??

Refel ha dit...

És una pregunta capciosa?

Deixant a banda la redacció de la notícia i l'orientació de Solidaritat, el que em sembla és que Guia és molt optimista. Certament es produirà un contagi independentista en molta gent. Però també hi haurà l'afirmació identitària contrària: si els catalans fan això, nosaltres farem el contrari. Aquesta reacció pot ser impulsada especialment per la colònia de la burgesia espanyola a la Contestània i l'Edetània, cada vegada més nombrosa, però també per la pròpia burgesia de València ciutat, ja que en uns Països Catalans lliures, Barcelona acabaria imposant-se com a capital (sinó política, de facte). En canvi, mentre València continue a Espanya, gràcies a l'ajut de Madrid, la burgesia valenciana creu que, a llarg plaç pot imposar-se en la lluita que manté amb Barcelona per ser la capital de la mediterrània hispànica, és a dir, la capital econòmica dels territoris de l'antiga confederació catalanoaragonesa. Si per a fer-ho han de renunciar a la seua catalanitat, ho faran (ja ho han fet), perquè per a ells el poder i els diners són més importants. Per tot això, considere que els resultats de l'aliança entre Solidaritat i PSAN, possiblement millorarà els resultats d'ERPV, però no serà suficient per capgirar la situació. El que jo entenc que cal fer, ja ho he apuntat, en part, a l'article "Per una Contestània i una Edetània lliures".

Anònim ha dit...

Gràcies Refel per la teua contestació, realment pense com tu.
Salutacions.

Diego.

Anònim ha dit...

Ja han hagut expressions i reaccions espanyolistes contra Laporta i Guia, en canvi s'hi sumen adeptes. Per una banda suma i per laltra pert. Ja aflora el càncer de la catalanofòbia.
Mira el Levante.
Salutació,

Diego.

Anònim ha dit...

T'interessarà de segur aquestos 2 enllaços:
primer enllaç: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/317101-el-segon-perque-de-la-independencia.html

Segon enllaç

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/317096-el-cgpj-converteix-valencia-i-catala-en-idiomes-diferents.html

diego.

Refel ha dit...

Hola Diego! Gràcies pels enllaços. M'ha semblat molt interessant el que parla d'economia. Respecte del Levante supose que et referixes a Josep S Sorribes d'Estat Valencià. Ja vaig llegir ahir el seu escrit en Anna Notícies. Pense que Estat Valencià seria un exemple clar de panvalencianisme pur (encara que en la seua versió moderada). Per la seua banda Guia pareix d'entrada, per allò de la reivindicació del nom "Catalunya" per al conjunt, un dels menys panvalencianistes, encara que en la pràctica, no deixa d'estar fortament influenciat pel panvalencianisme híbrib. Però el cas, és que el seus oponents, els panvalencianistes purs, l'etiqueten com pancatalanista. Així, en mig d'aquesta batalla entre panvalencianistes, Joan Laporta, que podria obtindre moltes adhesions a la Contestània i l'Edetània per l'altíssim nombre de barcelonistes que n'hi ha, pot trobar-se amb un rebuig inesperat. L'errada de Guia està en cercar una estratègia amb epicentre a Barcelona, perquè això sempre serà aprofitat per acusar la iniciativa d'intrusió. Altrament, l'estratègia ha de nàixer des d'ací i ha anar dirigida a trencar l'estructura de poder de València ciutat.

Entrades populars