dimarts, 12 d’octubre de 2010

Per una Contestània i una Edetània lliures (9)

HUITENA PART: Saitabi, 2500 anys (8)

Aquesta és la meua proposta: el País Valencià l'entendrem com dividit en dos gran territoris, l'Edetània al nord del Xúquer i la Contestània al sud. Aquestes expressions no són incompatibles amb la denominació panvalencianista "País Valencià" o altres de similars. De fet, hem d'assumir que ningú està lliure d'aquest i com que el tenim instal·lat a casa nostra, a les nostres ments i els nostres cors, no el podem desterrar de la nit al matí. Però si intentarem que agafen difussió i li prenguen l'espai a les denominacions panvalencianistes a poc a poc. Així parlarem per exemple de Contestània, de terres contestanes, o de Contestà o Edetà per referir-nos a la llengua. També és important que utilitzem procediments coadjuvants com parlar de Alcoià, Alacantí, Xativí, Castellonenc, i totes les que se vos ocurrisquen per referir-nos a la llengua. Ens cal utilitzar les seues estratègies: dividir per vèncer. De manera que quan més dividim i relativitzem el terme Valencià, més fragmentarem el panvalencianisme.

A part d'això cal buscar una estratègia per implantar i consolidar la Contestània i l'Edetània. L'Edetània s'hauria de dividir en Edetània Sud, amb capital simbòlica a Llíria (que coincidiria amb l'antiga Edetà) i que aniria des del Xúquer fins a l'actual província de Castelló aproximadament, i l'Edetània Nord que, tal vegada, podría tindre com a capital Castelló, la menys conflictiva de les capitals valencianes. Deixe oberta la possibilitat de buscar una altra divisió anomenant a l'actual província castellonense Ilercavònia Sud. Pel que fa a la Contestània si trobe una divisió ben clara. Entre el Xúquer i Xixona la Contestània Nord o Diània amb capital simbòlica a Xàtiva, Saitabi, i per davall de la línia Biar-Bussot, la Constestània Sud que possiblement podria tindre la capital simbòlica a Elx. De totes aquestes demarcacions, trobe que la més forta avui, és Diània, que coincidix amb el projecte de les Comarques Centrals. Per aquest motiu, les possibilitats de posar-les en marxa passen per la consolidació de la que té més possibilitats d'èxit. Diània podria servir així com a punta de llança per a la reestructuració política de l'actual País Valencià. Diània oferix, a més, un model vàlid per a tota la Contestània i l'Edetània. En lloc del model metropolità de València o Alacant, trobem les microciutats. En lloc del centre, la xarxa multinuclear. Per comptes del poder vertical, la possibilitat de la federació transversal. Caldria, això sí, la busqueda de la millora de les comunicacions, la descongestió de València ciutat, la redistribució de la població i un repart de les formes de producció i de les infraestructures sanitàries, educatives i culturals.

Pel que fa a les forces polítiques, aquestes hauríen d'abandonar progressivament el panvalencianisme. Així, per exemple, el Bloc Nacionalista Valencià hauria de passar a anomenar-se Bloc Nacionalista de la Contestània i l'Edetània. El mateix hauria de passar amb PSPV, EUPV, ERPV, IPV o la resta de formacions polítiques, sindicats, etc. Però el millor, segurament, seria crear un el Partit Nacionalista de la Contestània i l'Edetània dins del qual cabrien federats altres com el Partit Nacionalista Dianenc (el de les Comarques Centrals). La majoria dels partits polítics actuals estan saturats del que podríem anomenar polítics professionals, és a dir, polítics que careixen d'experiència laboral i que han viscut tota la seua vida del politiqueig. Són polítics immobilistes, apàtics, amb poques idees i poca ambició que han fet una carrera ràpida i que només estan preocupats per perpetuar-se. Exceptuant casos honrosos com Mònica Oltra, la majoria no pareixen tindre sang en les venes i recorden (vostés em disculparan) excessivament als ninots de falla. No debades, estan profundament impregnats del panvalencianisme (tot i ser sovint de les Comarques Centrals), i d'un dels efectes més nocius que provoca en els valencians (que no en les valentins): el messinfotisme! Per tant, el millor seria, partir de zero i crear un partit de concentració que tinguera per objectiu la reestructuració de l'actual País Valencià i la independència dels Països Catalans o Ibèria, i afavorir o cercar la fugina massiva de militants dels altres partits a aquest, fins deixar-los buits de contingut i funció.

Que tot açò és un desficaci? no menys que el que hi ha ara: o vos agrada i vos pareix més raonable "Comunidad Valenciana"? que tot açò és utòpic? i tant utòpic! és que la utopia servix justament per a això: per a criticar el que hi ha i oferir alternatives. I dit això, amb aquest escrit done per clausurada la meua aportació al Debat Blocaire sobre el País Valencià. Salut i fins la pròxima!

La imatge de la foto és un detall del mapa del Regne de València d'Abraham Ortelius que podeu trobar al Institut Cartogràfic Català i del qual es pot vore un fragment semblant al documental Illa de Xàtiva.

1 comentari:

Terra del Foc ha dit...

Aquesta és la meua proposta: el País Valencià l'entendrem com dividit en dos gran territoris, l'Edetània al nord del Xúquer i la Contestània al sud. Aquestes expressions no són incompatibles amb la denominació panvalencianista "País Valencià" o altres de similars. De fet, hem d'assumir que ningú està lliure d'aquest i com que el tenim instal·lat a casa nostra, a les nostres ments i els nostres cors, no el podem desterrar de la nit al matí. Però si intentarem que agafen difussió i li prenguen l'espai a les denominacions panvalencianistes a poc a poc. Així parlarem per exemple de Contestània, de terres contestanes, o de Contestà o Edetà per referir-nos a la llengua. També és important que utilitzem procediments coadjuvants com parlar de Alcoià, Alacantí, Xativí, Castellonenc, i totes les que se vos ocurrisquen per referir-nos a la llengua. Ens cal utilitzar les seues estratègies: dividir per vèncer. De manera que quan més dividim i relativitzem el terme Valencià, més fragmentarem el panvalencianisme.

A part d'això cal buscar una estratègia per implantar i consolidar la Contestània i l'Edetània. L'Edetània s'hauria de dividir en Edetània Sud, amb capital simbòlica a Llíria (que coincidiria amb l'antiga Edetà) i que aniria des del Xúquer fins a l'actual província de Castelló aproximadament, i l'Edetània Nord que, tal vegada, podría tindre com a capital Castelló, la menys conflictiva de les capitals valencianes. Deixe oberta la possibilitat de buscar una altra divisió anomenant a l'actual de la província castellonense Ilercavònia Sud. Pel que fa a la Contestània si trobe una divisió ben clara. Entre el Xúquer i Xixona la Contestània Nord o Diània amb capital simbòlica a Xàtiva, Saitabi, i per davall de la línia Biar-Bussot, la Constestània Sud que possiblement podria tindre la capital simbòlica a Elx. De totes aquestes demarcacions, trobe que la més forta avui, és Diània, que coincidix amb el projecte de les Comarques Centrals. Per aquest motiu, les possibilitats de posar-les en marxa passen per la consolidació de la que té més possibilitats d'èxit. Diània podria servir així com a punta de llança per a la reestructuració política de l'actual País Valencià. Diània oferix, a més, un model vàlid per a tota la Contestània i l'Edetània. En lloc del model metropolità de València o Alacant, trobem les microciutats. En lloc del centre, la xarxa multinuclear. Per comptes del poder vertical, la possibilitat de la federació transversal. Caldria, això sí, la busqueda de la millora de les comunicacions, la descongestió de València ciutat, la redistribució de la població i un repart de les formes de producció i de les infraestructures sanitàries, educatives i culturals.

(Punxa l'enllaç per continuar llegint)

Entrades populars