Valentia, com ja apuntaven a El Panvalencianisme (4), era sols un campament romà que ens instal·laren al nostre territori, en mig de la planície, per dominar-nos. Un parany en mig d'aiguamolls on ningú volia viure, però des del qual, molt hàbilment, els romans imposaren el poder. Com ho feren? al meu entendre, mitjançant un plantejament panòptic. Des de les muntanyes de Xàtiva, era fàcilment visible Valentia i també fàcilment atacable. S'han equivocat els romans?-degueren preguntar-se els íbers. Però no, la planície era també un mitjà diàfan. Des d'ella es podia observar des de ben lluny qualsevol exèrcit que s'acostara al campament romà. Això impedia qualsevol atac per sorpresa. Aquesta intenció de talaia panòptica, encara està present a les construccions medievals com les altíssimes torres de Quart i de Serrans, així com al Micalet, des dels quals es podia vore gran part del centre del regne. El riu Turia i els aiguamolls de l'Albufera, ben utilitzats, podien servir per protegir-se també dels atacants. A més a més, Valentia estava al bell mig d'una extensa planície situada entre de les dues grans tribus íberes de la zona: edetans i contestans. Gràcies a això, amb un sol campament, els romans controlaven i vigilaven totes dues. L'origen de Valentia, com a campament romà, ja va ser, per tant, vigilar. Valèntia no ha sigut mai, des d'un punt de vista geopolític, cap "pàtria", sinó, més aviat, un punt estratègic per controlar l'extens territori que la circumdava, que per extensió va ser nomenat "valencià". Aquest idea va ser compresa també per Jaume I, un gran i hàbil estratega, creador del Regne de València. El regne ho és des de València, perquè controlant València es com s'exercix el poder. Els controlats, són valencians perquè són controlats des de València, però no perquè siguen valencians, de la ciutat de València. El poble extramurs (de Valentia) va pensar, ingènuament, que si eren del Regne de València, és perquè eren valencians, però no, ho eren per ser "dominats per València". Darrerament, alguns a la xarxa han volgut preguntar-se què era això de ser valencià. Curiosament, molts dels que se senten més valencians, no són de la ciutat de València. De fet aquesta, amb massa freqüència, ignora i menysprea als habitants dels pobles i la llengua i cultura que parlen i practiquen. Una bona resposta a aquella pregunta haguera estat: ser valencià és ser dominat per València (ciutat).La fotografia l'he pres de la Viquipèdia.
SISENA PART: València-ciutat nació?
%20Moran%20%202%20IMG_5112%20(Copy).jpg)
3 comentaris:
Valentia era sols un campament romà que ens instal·laren al nostre territori, en mig de la planície, per dominar-nos. Un parany en mig d'aiguamolls on ningú volia viure, però des del qual, molt hàbilment, els romans imposaren el poder. Com ho feren? al meu entendre, mitjançant un plantejament panòptic. Des de les muntanyes de Xàtiva, era fàcilment visible Valentia i també fàcilment atacable. S'han equivocat els romans?-degueren preguntar-se els íbers. Però no, la planície era també un mitjà diàfan. Des d'ella es podia observar des de ben lluny qualsevol exèrcit que s'acostara al campament romà. Això impedia qualsevol atac per sorpresa. Aquesta intenció de talaia panòptica, encara està present a les construccions medievals com les altíssimes torres de Quart i de Serrans, així com al Micalet, des dels quals es podia vore gran part del centre del regne. El riu Turia i els aiguamolls de l'Albufera, ben utilitzats, podien servir per protegir-se també dels atacants. A més a més, Valentia estava al bell mig d'una extensa planície situada entre de les dues grans tribus íberes de la zona: edetans i contestans. Gràcies a això, amb un sol campament, els romans controlaven i vigilaven dues tribus. L'origen de Valentia, com a campament romà, ja va ser, per tant, vigilar. Valèntia no ha sigut mai, des d'un punt de vista geopolític, cap "pàtria", sinó, més aviat, un punt estratègic per controlar l'extens territori que la circumdava, que per extensió va ser nomenat "valencià". Aquest idea va ser compresa també per Jaume I, un gran i hàbil estratega, creador del Regne de València. El regne ho és des de València, perquè controlant València es com s'exercix el poder. Els controlats, són valencians perquè són controlats des de València, però no perquè siguen valencians, de la ciutat de València. El poble extramurs (de Valentia) va pensar, ingènuament, que si eren del Regne de València, és perquè eren valencians, però no, ho eren per ser "dominats per valència". Darrerament, alguns a la xarxa han volgut preguntar-se què era això de ser valencià. Curiosament, molts dels que se senten més valencians, no són de la ciutat de València. De fet aquesta, amb massa freqüència, ignora i menyspreà als habitants dels pobles i la llengua i cultura que parlen i practiquen. Una bona resposta a aquella pregunta haguera estat: ser valencià és ser dominat per València (ciutat).
La fotografia l'he pres de la Viquipèdia.
Algun sap per què se celebra la festivitat el 9 d'octubre, quan el correcte seria fer-ho el 14 de febrer, San Valentí?
Home, perquè fotríem al Corte Inglés!
Publica un comentari a l'entrada