dijous, 6 de gener del 2011

Assaig d'un decàleg del capitalisme...

Tenia aquest escrit emmagatzemat al bloc des de fa més de mig any. No m'acaba de convencer el seu estat actual, però aprofitant la difussió de la versió catalana del film de Cosima Dannoritzer Comprar, llençar, consumir aprofite l'avinentesa per difondre'ls tots plegats i deixar-los dialogar si s'escau. Esteu convidats a la reflexió: podeu fer esmenes, propostes o crítiques. Gràcies.

1. Tot allò que es consumix es destruix, per tant s'ha de consumir el que no és teu.

2. Tot allò que es destruix allibera poder, per tant, quan més consumixes més poder tens.

3. Consumir també consumix, per tant, el millor és que consumisquen per a tu.

4. Quan més gent consumisca per a tu més poder tindràs.

5. No sobreactues, si vols tindre molt de poder (energia), has de fer quan menys millor; per tant:

6. Les coses no s'han de fer bé, ja que aixó genera consum

7. Les institucions no han de funcionar bé, ja que això genera consum

8. La ignorància és la màxima garantia del consum: qui no sap què compra, sempre compra dos vegades.

9. Tampoc cal passar-se. Una democràcia que no funciona és millor que una dictadura, ja que... genera consum!

10. L'autoservei és el paradigma de la societat consumista: el client i el treballador són el mateix i tu cobres sense fer res.

11. Els diners han de surgir de la mala consciència, és a dir, dels deutes aliens, d'aquesta manera mai es perd res.

12. Les lleis i la polícia són necessàries per a obtindre l'obediència dels consumistes i dels consumits.

13. El lladres també són importants: el robatori genera consum i la por al robatori més consum. El lladre és, per tant, un paradigma humà del capitalisme.

14. Però les lleis han de ser elàstiques i s'han de modificar per comprar més barat o per comprar el que no es pot comprar, per aquest motiu, és millor una democràcia representativa.

15. Les crisis periòdiques són necessàries, ja que abaraten la mà d'obra i les matèries primes i legitimen els (re-)ajustos requerits, per tant l'atur també ho és.

16. No treballes, que ho facen els demés. No dimitisques, que dimitisquen els demés. No estudies, que estudien els demés. No faces res, això (et) consumix i et lleva energia: que ho facen els demés! En resum: sigues egoïsta, quan més millor.

17. El seu consum i la seua destrucció han de ser el teu capital.


Vos deixe amb el vídeo Comprar, llençar, consumir. També podeu llegir una entrevista a l'autora ací.

Comprar, llençar, comprar from Jordi el Boig on Vimeo.



2 comentaris:

El pidolaire entretingut ha dit...

Farà uns dies que vaig llegir per damunt les 16 tesis que ens presentes. Patia de mandra.
Són dignes de comentari. Tenen un bon esquelet que les manté actuals, amb substància.
No les enviaràs a Levante Mercantil, Público o Els País, a veure què diuen?

Refel ha dit...

Gràcies pel comentari Pidolaire. Me n'alegra que et semble interessant, però m'estranyaria molt que a algun periòdic també li ho semble.

Entrades populars