divendres, 10 de juny de 2011

Els indignats, la línia en "valencià" i els mitjans de comunicació

És un motiu d'alegria que, per fi, la gent vulga participar de la política i es manifeste contra els abusos del polític professional, que no mira per la societat, i sí pel seu poder i la seua butxaca. Ara bé, cal reconèixer que hi ha hagut una tematització. Aquest és un fenònem que es dóna en l'àmbit dels mitjans de comunicació quan es focaltitza l'atenció periodística sobre una determinada notícia magnificant-la. Així ho hem vist en el cas de Líbia o Fukushima, temes sobre els quals hem parlat tots quan ells han volgut i hem deixat de parlar quan ells han volgut. En el cas del 15M gràcies a aquesta tematització, el moviment ha augmentat la seua participació i la seua difussió, de tal forma que podem dir que els mitjans de comunicació han abonat i fomentat el creixement del moviment. Ara bé, podem imaginar una tematització innocent, però, en general, no sol ser el cas. Està justificat, per tant, preguntar-se a qui beneficia el 15M? O millor, qui pot utilitzar en benefici propi el 15M? I no ens enganyem, aquest és beneficiós tant per al PP com per al PSOE i l'elit pancastellana que els governa, perquè es presentat com un moviment d'abast estatal (spanish revolution ja no és 1936! igual que la roja ja no és la bandera comunista) que contribuix a fonamentar l'articulació de l'estat i que a més perjudica al tercer gran partit estatal EU. I és que el 15M en menys d'un mes ha llançat al fem part del treball nacionalista d'anys i ha fet irrellevant tot el treball callat però constant d'EU. Com a exemple penseu que la Plaça de l'Ajuntament de València, ja es coneguda com la Plaça del 15M, mentre que la denominació Plaça del País Valencià, primera denominació democràtica dels anys 70, ha estat sepultada en l'oblit. Això explica també perquè en Barcelona i València els manifestants reben de valent i en Madrid estan tan tranquils. El que això significa és que es vol fer de Madrid i de la manifestació de Puerta del Sol, la capçalera visible del moviment, més encara quan saben ara que aquesta es dissoldrà i aleshores dissoldrà també a la resta. Aquesta és, de fet, la que passarà a la història, gràcies també, a que va ser la primera. A les televisions de Madrid sempre la prenen com a referència i com a model per a la resta. És aixina que es dóna la paradoxa que 2.000 persones es manifesten a València, de forma improvissada (tot i que justa), per l'actuació policial i reben una gran cobertura mediàtica, mentre que una protesta molt més organitzada i preparada amb molta més antelació de 22.000 persones contra l'eliminació de la línia en valencià, passa gairebé desapercebuda per a totes les televisions. Font de Mora salvat pels indignats! un enorme esforç tirat al fem en no res. Així Ferran Pina, corresponsal de en TVE a València, diu de passada ahir al Telediario 2 que a la protesta per l'actuació policial se li ha unit una manifestació en defensa del valenciano. 22.000 s'unixen al 2.000! Quina casualitat, els indignats eclipsen tot el que siga relatiu als Països Catalans. És inutilitat o manipulació dels periodistes? El problema no és el 15M, sinó el que ens conten sobre ell. El problema és com un fenòmen de protesta legítim pot ser utilitzat per a una finalitat diferent de la que té gràcies als mitjans de comunicació de masses. Així, un moviment prodemocràtic, acaba girant-se contra la democràcia. Una reivindicació justa, contra altra reivindicació justa. I com sempre guanyen els mateixos.

6 comentaris:

Chals ha dit...

Sé que dir-te, però no se com. No sé si caldria fer una valoració dels dos moviments per veure la importància de cadascú. El que si que veig és que si la democràcia fora real, i els polítics es deixaren de corrupcions i mala gestió, juntament amb que el moviment 15M aconseguira els seus propòsits, afavoriria la desaparició de impresentables com Font de Mora. Tots anem dalt del mateix vaixell i cal saber veure com tu ho fas, les manipulacions dels mitjans, les dues manifestacions tracten de denunciar injustícies, no ens deixem manipular, cal estar en favor de la justícia, sigui ací, en Madrid, en València o en Fukushima. El mitjans de comunicació són merda.
http://iniciativadebate.wordpress.com/2011/06/10/que-nos-cuenta-la-prensa-y-a-quien-se-debe/
Salut company, cal continuar amb la lluita, per la llengua i per la democràcia.

Chals ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Chals ha dit...

Mira també aquest enllaç:
http://iniciativadebate.wordpress.com/2011/06/08/los-logros-de-los-indignados-en-grecia-destacados-en-la-prensa-extranjera-ignorados-en-espana/
(ara sí)

Refel ha dit...

Està clar, i estic d'acord. Però estar a favor de la justícia en Somàlia o Fukushima és massa genèric. Per això pense que s'han de desenvolupar actuacions pròpies i no actuar al ritme del que ocurrix a Madrid o a Atenes (per dir...).

Sobretot perquè ací tenim problemes propis, com la censura i la discriminació lingüística i cultural, que eren previs als factors que han desencadenat el 15M i que sospite que, per desgràcia, continuaran existint després, inclús en el cas que tinguera èxit aquest moviment.

L'enllaç no l'he conseguit obrir.

Salut Chals, i gràcies pel comentari.

Tio Pere ha dit...

http://iniciativadebate.wordpress.com/2011/06/08/los-logros-de-los-%E2%80%9Cindignados%E2%80%9D-en-grecia-destacados-en-la-prensa-extranjera-ignorados-en-espana/

Refel ha dit...

Gràcies Tio Pere! ara sí que he pogut. Molt interessant. Censura interior i exterior! A què em recorda açò? on ho he vist jo abans? ummmm ara no caic, i vosaltres?

Entrades populars