Reinventant Les Caterinetes

(Versió actualitzada a partir dels comentaris 27-XI-09)

Les Caterinetes a Xàtiva

Les Caterinetes és una festivitat tradicional a Xàtiva d'origen incert i remot. Es diu Les Caterinetes, perquè té lloc en la tardor, el dia de Santa Caterina d'Alexandria, el 25 de novembre, considerada patrona dels escolars, els filòsofs i les xiquetes (i d'aquí el diminutiu). Val a dir que de l'existència de Caterina d'Alexandria s'ha dubtat per considerar-la una invenció religiosa que fera de contrapés a la filòsofa pagana Hipàtia d'Alexandria. A la segona ciutat del Regne es coneix la festa popularment amb el nom castellanitzat de Les Catalinetes i consistix en que els xiquets i xiquetes més menuts (preescolar o els antics pàrvuls) no fan classe i eixen al camp d'excursió amb els mestres. Normalment s'acudix a un lloc proper. A les escoles situades a ponent l'excursió se solia fer per la zona de Les Eretes, avui quasi desaparegudes, al Calvari Baixet, pel Camí la Bola o als inicis del camí del Portet. A les escoles de llevant predominava l'excursió al camí de Sant Antoni o al Calvari Alt. Els xiquets menjàvem el pa de catalinetes i el torró de gat, que es feien especialment per a eixe dia. El pa de catalinetes és un pa menut, tamany entrepà, amb llavoretes d'anis, i el torró de gat, un torró fet amb sucre caramelitzat i atmetles. També feien jocs i, sobretot, cantaven la cançó de Les Catalinetes. Normalment, això es feia en rotgle, agafats de les mans i girant. La millor recopilació sobre el tema és la de Toni Cucarella al seu bloc. Allí hi podeu trobar no sols anècdotes sinó també la lletra de la cançó de Les Catalinetes amb variacions. Respecte de la música, el professor de dolçaina Xavier Ricart, en el seu llibre de tocates de dolçaina, transcriu la versió tradicional de Xàtiva.

Pel que fa a la lletra, com podeu comprovar a l'article de Cucarella, n'hi ha moltes variants. No obstant això, tots en Xàtiva coincidixen en aquesta estrofa 1:

“Les catalinetes juguen a boletes
i els catalinots juguen a bolots.
Tu, catalineta,
tu, que vas i véns,
dis-li a ta mare
que vinga correguents”.

Aquesta és la que jo també recorde, encara que també em sona la que anomenaré estrofa 2:

“Les catalinetes roden pel molí,
Una coca bamba i un barral de vi”.

Una estrofa que, en canvi, desconeixia és aquesta, que Toni també ubica a Xàtiva, la 3:

“Que els pardals són grossos,
se n’ixen del niu
i a la matinada faran xiu-xiu”.

De fet, Pep Gimeno Botifarra en va gravar una versió on hi podeu trobar la primera estrofa i aquesta. La versió de Botifarra està a la interessant pàgina Musiquetes.cat on també podeu descarregar-la. Finalment, Cucarella també hi dóna notícies d'una altra estrofa 4 a Xàtiva:

"Les catalinetes mengen culleretes

i els catalinots mengen cullerots”.

Les Caterinetes a la resta del País Valencià

Tot i que l'article de la Viquipèdia se centra en Xàtiva, sembla que la tradició també la podem trobar a diferents llocs de les Comarques Centrals del País Valencià, com Canals, L'Alcúdia de Crespins (Josep Manel Vidal en dóna testimoni al seu bloc Filant Prim), La Llosa de Ranes, Castalla o Ibi. Sobre aquest poble hi ha dos interessants enllaços. El primer enllaç sobre Ibi és un article de Juan Luis Román del Cerro publicat el 2004 al diari d'Alacant Información on s'informa sobre els costums de la festa, que són semblants als de Xàtiva, i d'una versió de la lletra amb algunes variacions. Per exemple, enlloc de rodar pel molí hi pugen (segons m'aclarix Antonio als comentaris, segurament perquè es tracta d'algun molí de la zona anomenada el barranc dels molins que es troba en alt). El segon sobre Ibi és una proposta didàctica de María Ángeles García Bernabeu i José Manuel Carmona Concha gràcies a la qual ens assabentem que a Ibi els xiquets mengen saginosa (una coca de sagí, suposem) i pericana. Gràcies de nou a Antonio, sabem que es tracta d'un plat semblant al que ací a La Costera s'anomena esguellada, pericana a la de la Vall d'Albaida (amb seba), espencat al nord del Xúquer i escalivada al Principat. Finalment, val a dir que Antonio també hi va escriure un article sobre el tema el mateix dia que es publica a aquest al seu bloc Deformación profesional. també hi va escriure un article el mateix dia que nosaltres, ací teniu l'enllaç. Per acabar amb les Comarques Centrals, Cucarella també ens informa de la seua existència a La Canal de Navarrés. La presència de Les Catalinetes no acaba ací i també les hi trobem, fora de les Comarques Centrals, a Sueca gràcies a Natàlia de la Falla Verge de Sales, sabem ara que allí tenien un caire més religiós, a jutjar per la lletra. Finalment, també corren les notícies a la xarxa sobre la presència deLes Calinetes al nord del País Valencià, sobretot al Baix Maestrat, amb el mateix caràcter infantívol, però amb elements diferents com el catxirulo (aquí teniu un enllaç interessant al respecte de la pàgina festes.org). Un cas a part és el de Vinarós, on trobem un enfocament prou diferent, pel que fa a la cançó, molt més religiós a vegades, i altres obscé, i amb uns versos i unes estructures en les estrofes que no s'assemblen a les cançons de les altres poblacions. Així i tot, la festa de Vinarós manté elements comuns amb les del Baix Maestrat, com el catxirulo. Més semblant és, en canvi, la versió de la cançó de Les Caterinetes a la que es coneix a les Comarques Centrals i que s'arreplega a un article de María Ángeles Arazo a Las Províncias sobre la festa a Xert, també Baix Maestrat, on encara es conserva el nom propiament català: Les Caterinetes. Això sí, allí a la cançó li diuen lloa (de lloança). A l'article d'Arazo, al igual que l'article de festes.org, es distingieix les xiquetes, que són les caterinetes, dels xiquets, que són anomenats nicolauets, per Sant Nicolau. Aquesta tradició també està present a Ibi on els xiquets són anomenats colauets, diminutiu de nicolauets. En la pàgina de festes.org s'explica que, fins i tot, se celebrava la festa en dies diferents, les xiquetes el 25 de novembre, Santa Caterina i els xiquets el 6 de desembre, Sant Nicolau o Sant Claus (contracció de l'anterior). A Xàtiva o es va perdre aquesta tradició o no va existir.

Més enllà, a la resta dels Països Catalans, també hi podem trobar presència de la feta a Porreres (Mallorca), segons informa festes.org, on els alumnes fan de mestres eixe dia i els mestres d'alumnes, i també, segons Cucarella, a La Noguera, on actualment estaria extingida des de principis del segle XX:

Dos enfocaments diferents de la festa de Les Caterinetes

A hores d'ara, i a falta de més informació, crec que es podria dir que la festa de Les Caterinetes no es troba sols localitzada a Xàtiva i que, gràcies a la xarxa, en tenim ja documentats dos enfocaments diferents al País Valencià. Per una banda estarien Xàtiva i les Comarques Centrals (l'antiga Governació de Xàtiva) i per altra el Baix Maestrat.
En el primer nucli tindríem a Xàtiva, Canals, La Llosa de Ranes i L'Alcúdia de Crespins al centre amb característiques quasi idèntiques en costums i música; Ibi i Castalla en la frontera sud, d'on tenim notícies d'Ibi i podem suposar que el cas de Castalla serà semblant per proximitat; i finalment, el cas de Sueca, que tot i no pertànyer a les Comarques Centrals, es troba tot just a la vora de la seua frontera nord, el riu Xúquer i, per tant, la hi podem incloure per proximitat. En aquest grup, els costum són semblants i les lletres que coneguem són paregudes o tenen una estructura similar que fa pensar que la música també s'hi semblarà. Una altra característica d'aquesta zona, és que el caràcter religiós cristià de la festivitat no és tan acusat, ja que si bé està present en una estrofa de Canals i L'Alcúdia i en la lletra de Sueca, no ho està ni a Xàtiva, ni a La Llosa, ni a Ibi.
En el segon nucli, molt més homogeni, tindríem les poblacions del nord de Castelló, especialment del Baix Maestrat, que pel que fa als costums, es caracteritzen, sobretot, per incorporar altres elements com el catxirulo i major nombre elements religiosos, com vegem a l'exemple de Xert on els xiquets passegen la imatge Sant Nicolau i les xiquetes la imatge de Santa Caterina. Pel que fa a la música, aquest grup incorporaria lletres semblants, però també altres completament diferents, com les de Vinarós, que per la seua estructura, també semblen ser diferents en la música. Finalment, altra característica a destacar, és que l'excursió al camp no sol ser tan habitual com a l'altre grup.

Evidentment, l'única forma d'eixir de dubtes respecte de la música i les tradicions que les acompanyen seria ampliar el nostre coneixemen i conéixer gravacions d'aquestos i altres pobles , que segur existiran, però que desconeguem actualment, per la qual cosa anime als lectors i als cibernautes de la catosfera, a que pugen a la xarxa les versions d'on viuen.

Els valors educatius de Les Caterinetes

M'és impossible ara entrar a analitzar els diferents enfocaments de la festa escolar de Le Caterinetes al nord de Castelló i més encara al conjunt dels Països Catalans. Entre d'altres coses, perquè em falta informació i perquè seria un treballa excessiu, però si voldria subratllar alguns aspectes a Xàtiva i, per extensió, a les Comarques Centrals del País Valencià. Hi ha uns valors estètics i morals que es transmetien mitjançant la cançó i el ball com ordre, harmonia, exercici, sociabilitat. Hi ha, però, un altres valors que vull destacar. Un dels trets distintius que he esmentat és el paper de l'excursió al camp. A les Comarques Centrals, sembla que aquesta té una major importància com es testimonia en el cas d'Ibi i el de Sueca. A Xàtiva sense cap mena de dubte. La importància que tenien tals excursions era posar en contacte amb la natura els xiquets i xiquetes. Traure'ls de les aules o de les ciutats o pobles i educar-los també enmig de la natura i amb la natura. Els valors que hi descobrien eren també estètics i morals, com per exemple: la bellesa, el goig per la contemplació del paisatge. Malauradament, aquest valor s'ha perdut. Com apuntava l'any passat Peguie a El Penjoll, els xiquets ja no fan aquest tipus d'excursions. Ara fan viatges organitzats al Bioparc de València. Una altre exemple el tingueu a l'excursió del Col·legi Martínez Bellver de Xàtiva a Camelot, una espècie de sala de joc infantil plena de joguets gegants de plàstic. Un paisatge artificial que al vídeo s'ambienta, no amb la cançó de Les Caterinetes, sinó amb cançons d'indis americans amb acompanyaments artificials generats per ordinador.

Reinventar Les Caterinetes: un problema ecològic

La decadència de Les Caterinetes és un problema també ecològic i no sols folclòric o cultural. Les Caterinetes decauen o es degraden, entre d'altres coses, perquè ja no n'hi ha tants llocs per fer excursions, i perquè, els que hi ha, no són segurs. Els xiquets eixen d'excursió en trenet o en cotxe. Això ens retrotrau al problema de la sobreurbanització de la superfície valenciana i planetària i a la sobrevaloració de la velocitat, que està lligada a l'equació temps=diners, i que és, per tant, un problema capitalista. La lentitud, anar caminant als llocs ja no es contempla. Molts pares acosten els fills a escola amb cotxe. També ens porta al rebuig de l'home occidental per la natura com a lloc inhòspit i poc segur que ja no és atractiu visitar. Els mestres, la figura dels quals també s'ha degradat, no poden arriscar-se a que un xiquet es caiga i un pare el denuncie. En canvi, el consum implica seguretat, perquè allò consumit està exhaurit, vençut, dominat: és natura domesticada, sotmesa, subsumida. Consumim, per tant, mitjançant els autobusos (gasolina) i les ludoteques (el lloguer que fa rendible el petroli dels joguets) i el que calga.
Però, no ens enganyem, per altra banda, Les Caterinetes també s'enfonsen perquè, com a tradició, no pot romandre com un fòssil aillat. Els havem convertit en peixos fora de l'aigua i els demanem que sobrevisquen. La meua proposta és vore la coimplicació. Donem-li vida a Les Caterinetes i farem ecologia. Fem ecologia, i Les Caterinetes cobraran nova vida.