Fa dos anys em va proposar participar en una jornada sobre el substrat ibèric de Catalunya. Com que les actes no s'han publicat i fa poc el tema va assolir actualitat arran de la proposta d'un partit polític a les Corts Valencianes, m'ha semblat que oportú difondre el que va ser la meua aportació.
En el seu exhaustiu llibre de 2005, Els íbers del nord, Sanmartí
i Santacana s'ocupen dels pobles íbers situats entre el nord del
País Valencià i el Llenguadoc occidental, els quals serien els
pobles íbers vinculats amb la Catalunya actual. Però a part
d'aquestos, hi havia altres dos destacats pobles íbers: els
contestans i els edetans. Tots dos serien els íbers del sud, íbers
que ocuparien la major part de l'actual País Valencià.
Pintada a Lloc Nou d'En Fenollet |
La qüestió que plantegem és si aquest substrat íber, tot i
trobar-se fora del territori de l'actual Catalunya, ha tingut alguna
influència sobre la seua història i, més concretament, sobre la
més recent. Al respecte, el que intentarem fer vore en el nostre escrit és que aquest substrat no s'ha tingut suficientment en
compte ni per catalans ni per valencians. Intentarem mostrar com la
nostra manera de pensar el País Valencià, no sols ens ha
impossibilitat un acostament polític i cultural entre el Principat
de Catalunya i l'antic Regne de València, sinó que ha facilitat un
enfrontament que perjudica i ha perjudicat molt a Catalunya en la
seua història més recent.
.
2 comentaris:
Me aburro... I dius que encara en falten 11?
T'entenc! fes una cosa: espera't a que estiguen tots i aixina pots llegir-los seguidets.
Publica un comentari a l'entrada