dissabte, 27 de febrer del 2016

Per una Assemblea Nacional de Diània II: Per a un empoderament de Diània

Proposta de senyera per a Diània de R.Carril (vectorial de A.Boix)
Vos confesse, per fi, que el desembre de 2014 un petit grup de persones vingudes d'arreu de Diània, es va reunir a Xàtiva per constituir una mena d'Assemblea Nacional de Diània.  Entre els convocats i les convocades (i no tots acudiren) hi havia gent afí a diferents partits, tot i que no venien en representació d'ells, com puga ser PSPV, Compromís, EUPV, ERPV i CUP.  La temptativa, avui, no ha arribat a quallar, però, tot i que és difícil de preveure, és de suposar que la notícia de tal reunió va ultrapassar, per diversos motius, àmpliament els allí reunits. Per tal de debatre, a banda del text de la primera part d'aquesta sèrie de dos entrades, vaig fer arribar als convocats la següent proposta. La senyera que acompanya a l'article és la proposta recentment, com a senyera de Diània, per R.Carril i plasmada vectorialment per A.Boix.



 Per un empoderament de Diània

"Es pot jugar a escacs sense la reina?"  Ludwig Wittgenstein

     Sense perdre de vista la necessitat d'un gran canvi global al món, aquesta proposta pretén la defensa i autoafirmació de Diània, un territori agredit cultural, mediambiental, social i econòmicament, amb la convicció, alhora, que el caràcter policèntric d'aquest territori, ben gestionat, el convertiria en un model social i econòmic més democràtic i respectuós mediambientalment exportable front al model de les grans ciutats metròpoli com València o Madrid (és a dir, la polis front a la metròpoli). Aquesta defensa i autoafirmació, però, no seran possibles si Diània no s'empodera i pot lluitar així, de forma pacífica, per la democràcia, la justícia social, la pròpia cultural i la defensa mediambiental del seu territori. Per aquest motiu, passe a explicar-vos les dues estratègies interconnectades d'empoderament que trobe es podria fer servir.
     En línies generals, al País Valencià, els partits polítics, sindicats, etc (llevat d'honroses excepcions) han perpetuat la divisió provincial imposada pel Regne d'Espanya i ara per ara no donen símptomes de voler canviar la situació. Però a diferència del que passava en els anys 90, en aquestos moments hi ha un procés de revisió del règim del 78 que a tot l'Estat està protagonitzant la societat civil. Aquest procés és encara més necessari en el cas de Diània, ja que manquem d'una demarcació electoral i, per tant, no serviria de res crear un partit polític diànic, ja que els seus resultats electorals quedarien diluïts entre les dues províncies per la Llei d'Hont. Descartada aquesta opció, queda la possibilitat de fer una associació que supere els límits imposats per l'Estat semblant a Òmnium, ACPV o Obra Cultural Balear de perfil més cultural, però que al mateix temps ho combine amb el caràcter polític de l'ANC. En realitat, en gran mesura, això ja està fet a Diània mitjançant diverses iniciatives (col·lectius, associacions, instituts comarcals, etc) però manca de coordinació. Del que es tractaria és canalitzar aquesta inquietud ciutadana ja preexistent en les nombroses entitats, associacions o empreses pro Comarques Centrals, junt amb l'actual procés de revisió del règim del 78 per tornar a posar sobre la taula el problema de Diània mitjançant un moviment ciutadà associatiu que actue coordinadament i que faça el que no han volgut fer els polítics. Aquesta reivindicació tindria una o dos fases, depenent dels resultats i de la voluntat dels associats.

A) Reivindicació provincial o necessària

     En aquesta fase es podrien assumir com a pròpies les reivindicacions històriques heretades, així com les sorgides amb el projecte de les Comarques Centrals o altres sorgides de nou com l'Arc Mediterrani. Tot això es podria combinar amb una reivindicació identitària dels trets distintius de Diània que comportarà un tracte diferencial (per exemple la immersió lingüística en català en educació). Però sobretot, el més destacable consistiria en promoure i demanar al Goven Espanyol, a la Generalitat Valenciana, així com als partits i sindicats valencians, entre d'altres, la creació d'una demarcació electoral diànica. Això portaria implicat la creació d'una província, una diputació, etc. Està clar que molts vorien aquest enfocament com alié a la proposta de les Comarques Centrals i, fins i tot, al País Valencià, i dirien que és erroni apostar per una nova divisió provincial en lloc de per aprofundir en la comarcalització. I aquí justament rau la novetat. La comarcalització no ens servix de res, perquè el País Valencià no és independent i, en conseqüència, sempre se li imposa la província i la circumscripció. Altra cosa seria que s'eliminaren les diputacions per corruptes i innecessàries a tot l'estat, però com de moment aquest no sembla ser el cas, mentre formem part d'Espanya haurem de fer-ho en igualtat de condicions i, per tant, necessitarem una província, ja que aquesta és l'única manera de tindre representants polítics, de tindre diputacions (que altres províncies no necessitaran, però nosaltres sí), de tindre denominacions d'origen, marques turístiques com “Costa Blanca”, etc, etc, etc, i, en definitiva, de ser visibles als mapes estatals i internacionals i, al mateix temps, tindre poder per gestionar de forma més justa, ecològica i democràtica els nostres propis recursos.
     Aquesta fase hauria de ser horitzontal, transversal i independent de la majoria dels projectes i per això l'anomene necessària. És a dir, hauria de ser compartida (deixeu-me simplificar) per dretes, esquerres, partidaris d'Espanya, federalistes o independentistes del País Valencià o dels Països Catalans, etc. Ja que, amb independència de si Diània resta a Espanya o passa a formar part d'un País Valencià o uns Països Catalans lliures, continuarà necessitant ser reconeguda com a vegueria, governació, regió o identitat regional o el que es vulga. De fet, recordem que el conflicte entre Diània i València ja existia abans que apareguera el conflicte amb Madrid.
     Ara bé, si aquesta fase no dóna resultats o no dóna els resultats esperats, seria lògic passar a una 2a fase més atrevida, malgrat que una part dels defensors del projecte es pogueren desmarcar, i, a la qual, per això, anomene opcional.

B) Reivindicació sobiranista o opcional
     Si, com s'ha dit dalt, la proposta no fora viable es podria fer valdre la nostra condició de territori històricament ocupat per la força de les armes i, com a hereus parcials de la Corona d'Aragó, demanar un referèndum d'autodeterminació. Això és podria fer conjuntament amb la resta del País Valencià, si existira aquesta demanda (i el reconeixement de Diània per València!), o per separat. Aquesta opció, per forassenyada que puga semblar ara per ara, no s'hauria de descartar. Per als unionistes, perquè serviria com a mesura de pressió perquè l'Estat atenguera les reivindicacions de Diània. I per als independentistes perquè si bé és plausible avui la independència de Catalunya (Principat), l'espanyolització tan forta que patix el País Valencià, entre d'altres factors, fa que siga necessari contemplar la possibilitat teòrica d'una futura independència fragmentària i no total del País Valencià. Si aquest fora el cas, per difícil que parega ara, Diània podria decidir entre mantindre's independent o unir-se o federar-se amb els altres territoris de la Confederació Catalanoaragonesa que recuperaren la independència, com poguera ser el cas de les Illes o, més probablement el Principat.
     Per acabar, abordaré breument el tema de la capitalitat, perquè segur se l'estareu plantejant. És evident que, si més no, com a província, “Espanya”, que és un estat centralista, ens exigiria un nom de província i, sobretot, una capital per a perpetuar el seu centralisme. Pel que fa al nom, no sembla que hi haja problema en que siga diferent al de la capital com ocurrix amb Àlaba i la seua capital Gasteiz, així que el nostre, si així es vol, podria ser Diània. Pel que fa a la capital hi ha estats com Bolívia o Sudàfrica que tenen més d'una capital, així que nosaltres també podríem reivindicar una cocapitalitat. Ara bé, si la mentalitat centralista d'Espanya no ens ho permet, podríem designar una capital nominal, però, en la pràctica fer servir una cocapitalitat. Pose dos exemples: 1) suposant que la capital siga Llombai (Vall de la Gallinera), la Universitat de Diània hauria de tindre les facultats repartides per, si més no, Gandia, Dénia, Xàtiva, Cocentaina, Ontinyent, Alcoi, La Vila. 2) Si hi ha convocatòries de manifestació a tot el País Valencià o a l'Estat, aquestes es farien de forma rotatòria així, si el 1 de maig ha hagut una manifestació sindical a la cocapital Dénia i el 10 de maig hi ha manifestacions de secundària, aquestes es convocarien en una altra cocapital. En definitiva, el que vos estic proposant és que juguem a escacs sense la reina, ja que, malgrat que puga ser difícil, la partida no sempre està perduda. És més, gairebé m'atreviria a dir, que el que vos estic proposant és que juguem a escacs sense el rei.

Xàtiva, desembre de 2014

Entrades populars