L'expressió "vols ma?" encara es conserva a Xàtiva i altres indrets de les Comarques Centrals. Al Principat també s'hi troba la variant "vols mam". L'expressió s'adreça als xiquets i xiquetes menuts que gairebé no saben parlar per preguntar-los si volen aigua. Jo la desconeixia totalment fins que fa ja uns anys, se'm va ocòrrer estudiar àrab. Quan la nostra professora estava explicant-nos que en àrab "aigua" es diu ماء (que es pronuncia "ma") ens va contar l'anècdota que un alumne seu de la Ribera li havia dit que existia aquesta expressió. L'explicació podia ser que la paraula "ma", fora una pervivència de l'àrab que parlaven els valencians. Incrèdul, recorde que li ho vaig preguntar a ma mare, que m'ho va confirmar. Molta altra gent després també m'ha dit el mateix. Buscant a la xarxa he vist que Salvador Jàfer, del bloc Sarq-ul-Andalus, poeta de Ràfol de Salem i professor de català a l'EOI de València, on vaig estudiar àrab un parell d'anys, també es fa ressó en una llista de possibles arabismes residual presents al País Valencià i menciona un possible origen amazig, és a dir, bereber. També el Diccionari Català-Valencià-Balear, l'arreplega com una accepció de "ma": Aigua, en el llenguatge infantil (Val.). Etim.: de l'àrab ma, ‘aigua’.
dissabte, 23 de gener del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
(Versió actualitzada a partir dels comentaris 27-XI-09) Les Caterinetes a Xàtiva L es Caterinetes és una festivitat tradicional a Xàtiva d...
-
El 11 de setembre de 1714 , les tropes borbòniques entraren a Barcelona a foc i flama. Allí s'hi trobaven també les darreres tropes val...
-
A hores d'ara, gairebé tothom dóna per feta la independència de Catalunya, que, en realitat, més aviat seria independència del Principa...
-
Hi manca la Marina Baixa (extret de Racó Català) La Diània és una cas paradigmàtic d'una identitat històrica subjacent al P...
-
Gregori Maians (Oliva, 1699) és la figura més destacada del segle XVIII a la Contestània i, més concretament a Diània . Un segle marcat ...
-
S'acosta el 9 d'Octubre i la TVV ens tornarà a bombardejar amb els habituals tòpics. Lluny de romandre callats com a convidats de ...
-
Pere Artur Fornés , de 25 anys, conegut com a Pertur, de Pedreguer, Comarques Centrals del País Valencià, va morir assassinat la nit del pas...
-
Jordi Bilbeny ( Viquipèdia ) Jordi Bilbeny (Arenys de Munt, 1962) s'ha fet famós pels seus polèmics escrits on defensa que la cu...
8 comentaris:
A l'Olleria també ho hem utilitzat sempre: Vols mà? Vols aigua? Només s'utilitzava per a preguntar-ho als xiquets.
Salut i Terra
ma (evidentment sense titlla)
vols pa? vols xixi? pupa, papa, bua, ...
Doncs gràcies, Francesc, per l'aportació, i salut a tu també!
Curiosament en amazig també es diu iaia a la iaia. Serà un altre berberisme?
Sí que és curiós...haurem de comentar-li-ho a Jàfer, a Ai!Xàtiva i al Penjoll Morisc.
Així és, a l'Olleria es diu. Quan jo no alçava dos pams de terra deia ma a l'aigua ( i pit pit al cotxe i xorraes per l'estil, supose ). Vinga, salut!!
Encara que puga resultar curiosa la semblança amb la paraula àrab, és possible que calga estudiar-ho i confirmar-ho amb documentació, cosa que crec que no s'ha fet. De moment, resulta dubtós que una paraula àrab haja pervixcut com a terme afectiu del llenguatge infantil. Emili Casanova (crec que seguint Coromines) dóna una altra explicació: «forma onomatopeica ma, viva en el sentit de bes a l'Empordà, i relacionada amb mamar i mama.»
Publica un comentari a l'entrada