dissabte, 23 de gener del 2010

Vols ma?

L'expressió "vols ma?" encara es conserva a Xàtiva i altres indrets de les Comarques Centrals. Al Principat també s'hi troba la variant "vols mam". L'expressió s'adreça als xiquets i xiquetes menuts que gairebé no saben parlar per preguntar-los si volen aigua. Jo la desconeixia totalment fins que fa ja uns anys, se'm va ocòrrer estudiar àrab. Quan la nostra professora estava explicant-nos que en àrab "aigua" es diu ماء (que es pronuncia "ma") ens va contar l'anècdota que un alumne seu de la Ribera li havia dit que existia aquesta expressió. L'explicació podia ser que la paraula "ma", fora una pervivència de l'àrab que parlaven els valencians. Incrèdul, recorde que li ho vaig preguntar a ma mare, que m'ho va confirmar. Molta altra gent després també m'ha dit el mateix. Buscant a la xarxa he vist que Salvador Jàfer, del bloc Sarq-ul-Andalus, poeta de Ràfol de Salem i professor de català a l'EOI de València, on vaig estudiar àrab un parell d'anys, també es fa ressó en una llista de possibles arabismes residual presents al País Valencià i menciona un possible origen amazig, és a dir, bereber. També el Diccionari Català-Valencià-Balear, l'arreplega com una accepció de "ma": Aigua, en el llenguatge infantil (Val.). Etim.: de l'àrab ma, ‘aigua’.

8 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

A l'Olleria també ho hem utilitzat sempre: Vols mà? Vols aigua? Només s'utilitzava per a preguntar-ho als xiquets.
Salut i Terra

Francesc Mompó ha dit...

ma (evidentment sense titlla)

Anònim ha dit...

vols pa? vols xixi? pupa, papa, bua, ...

Refel ha dit...

Doncs gràcies, Francesc, per l'aportació, i salut a tu també!

Alietes el del Corralot ha dit...

Curiosament en amazig també es diu iaia a la iaia. Serà un altre berberisme?

Refel ha dit...

Sí que és curiós...haurem de comentar-li-ho a Jàfer, a Ai!Xàtiva i al Penjoll Morisc.

Àlex Albinyana ha dit...

Així és, a l'Olleria es diu. Quan jo no alçava dos pams de terra deia ma a l'aigua ( i pit pit al cotxe i xorraes per l'estil, supose ). Vinga, salut!!

Miquel Boronat Cogollos ha dit...

Encara que puga resultar curiosa la semblança amb la paraula àrab, és possible que calga estudiar-ho i confirmar-ho amb documentació, cosa que crec que no s'ha fet. De moment, resulta dubtós que una paraula àrab haja pervixcut com a terme afectiu del llenguatge infantil. Emili Casanova (crec que seguint Coromines) dóna una altra explicació: «forma onomatopeica ma, viva en el sentit de bes a l'Empordà, i relacionada amb mamar i mama

Entrades populars