diumenge, 3 d’octubre del 2010

El Pancatalanisme i el Pancastellanisme (2)

Si haveu vist el documental Del roig al blau, com vos proposavem en Es dia País Valencià i no era un somni (1), se n'haureu adonat que el principal argument de la dreta valenciana i espanyola és el pancatalanisme: els catalans volen apropiar-se de València i hem d'impedir-ho. Per a aconseguir-ho el terme País Valencià ha de ser desterrat, perquè remet als Països Catalans. Aquest argument no té cap solidesa, ja que, per començar, l'expressió País Valencià està documentada des de finals del XVII (al google llibres en trobareu més exemples com en el 2º paràgraf d'aquest llibre de 1738). i, en canvi, l'expressió Països Catalans aparegué a finals del XIX, i, a més, de la ploma d'un "valencià": Benvingut Oliver. Però, no obstant això, l'argument hi va triomfar. Per aquest motiu, crec que paga la pena fer un parèntesi en tota reflexió sobre el País Valencià i plantejar-se què és això del Pancatalanisme.

El terme pancatalanisme ha estat aplicat de forma despectiva per desprestigiar a aquells que defensen els Països Catalans. No obstant això, els mateixos defensors dels Països Catalans s'han autoanomenat, sovint, pancatalanistes i l'expressió ha estat acceptada en l'àmbit acadèmic. Un exemple reeixit el trobem al llibre La nació imaginada. Els fonaments dels Països Catalans (1931-1939) d'Arnau Gonzàlez i Vilalta. Des del meu punt de vista, però, aquesta denominació és una greu errada. L'expressió pancatalanisme és anàlega a l'expressió "pangermanisme" molt vinculada al nazisme, i, podríem dir, que encara guarda la impromta de l' època en que es va consolidar. Aquesta similitud i concomitància històrica és fàcilment explotada per la dreta secessionista per intoxicar i atacar als per ells anomenats "panques". Al respecte, només cal pegar-li una vista a l'article Pancatalanisme de la Uiquipèdia, l'enciclopèdia de la dreta secessionista que imita a la Viquipèdia. En realitat, i gràcies en part a la dreta, el pancatalanisme ha vingut a significar hui en dia una espècie de mània persecutòria i malaltisa per considerar català coses que, suposadament, no ho són, és a dir, el País Valencià, les Illes, la Franja, Andorra o L'Alguer. Aquesta accepció ha estat molt perjudicial per al pancatalanisme actual ja que és una interpretació interessada i pervertida del que ell és. Per aquest motiu, seria millor que renunciara a ella, ja que, a més, no afegix massa al terme "catalanisme" i aquest seria suficient per expressar el que es vol dir.


Tenint en compte tot açò, el que vos vull proposar és que posem en marxa un terme que, en primer lloc, contrarreste la perversió que acompanya a "pancatalanisme", i, en segon lloc, desenmascare a aquells als quals en beneficia. Aquest terme que vos propose no és altre que "pancastellanisme" (el qual no sóc el primer en utilitzar i ja té una certa difusió en la xarxa). Aquest es podria entendre com seguix: la mània per considerar castellanes coses que no ho són com el Principat, el País Valencià, Euskalerria, etc. La difusió del terme hauria d'aprofitar-se del canals que pròpicia l'èxit de "pancatalanisme" i el seu poder de comunicació. Com a responsables d'aquest pancastellanisme, caldria assenyalar als ultranacionalistes castellans, que no haurien de ser confosos amb el poble castellà, el qual també és víctima de la jerarquia ultranacionalista i pancastellanista. A aquesta jerarquia se li hauria de retraure i responsabilitzar de la fal·làcia històrica d'haver creat i perpetuat una Nació Espanyola, que no existix culturalment, i que equival a uns delirants i falsos Països Castellans. Aquest terme estaria infinitament més ajustats als fets que el desafortunat "pancatalanisme" que el catalanisme s'empassa avui ingènuament.

Què té tot açò a vore amb el País Valencià? és clar que alguna cosa, però també alguna més de la que en penseu. Vos ho contaré en la pròxima entrega. Salut.

TERCERA PART: NO MOS FAREU VALENCIANS!!!

2 comentaris:

Refel ha dit...

Si haveu vist el documental Del roig al blau, se n'haureu adonat que el principal argument de la dreta valenciana i espanyola és el pancatalanisme: els catalans volen apropiar-se de Valencià i hem d'impedir-ho. Per a aconseguir-ho el terme País Valencià ha de ser desterrat, perquè remet als Països Catalans. Aquest argument no té cap solidesa, ja que, per començar, l'expressió País Valencià està documentada des de finals del XVII (al google llibres en trobareu més exemples com en el 2º paràgraf d'aquest llibre de 1738). i, en canvi, l'expressió Països Catalans aparegué a finals del XIX, i, a més, de la ploma d'un "valencià": Benvingut Oliver. Però, no obstant això, l'argument hi va triomfar. Per aquest motiu, crec que paga la pena fer un parèntesi en tota reflexió sobre el País Valencià i plantejar-se què és això del Pancatalanisme.

El terme pancatalanisme ha estat aplicat de forma despectiva per desprestigiar a aquells que defensen els Països Catalans. No obstant això, els mateixos defensors dels Països Catalans s'han autoanomenat, sovint, pancatalanistes i l'expressió ha estat acceptada en l'àmbit acadèmic. Un exemple reeixit el trobem al llibre La nació imaginada. Els fonaments dels Països Catalans (1931-1939) d'Arnau Gonzàlez i Vilalta. Des del meu punt de vista, però, aquesta denominació és una greu errada. L'expressió pancatalanisme és anàlega a l'expressió "pangermanisme" molt vinculada al nazisme, i, podríem dir, que encara guarda la impromta de l' època en que es va consolidar. Aquesta similitud i concomitància històrica és fàcilment explotada per la dreta secessionista per intoxicar i atacar als per ells anomenats "panques". Al respecte, només cal pegar-li una vista a l'article Pancatalanisme de la Uiquipèdia, l'enciclopèdia de la dreta secessionista que imita a la Viquipèdia. En realitat, i gràcies en part a la dreta, el pancatalanisme ha vingut a significar hui en dia una espècie de mània persecutòria i malaltisa per considerar català coses que, suposadament, no ho són, és a dir, el País Valencià, les Illes, la Franja, Andorra o L'Alguer. Aquesta accepció ha estat molt perjudicial per al pancatalanisme actual ja que és una interpretació interessada i pervertida del que ell és. Per aquest motiu, seria millor que renunciara a ella, ja que, a més, no afegix massa al terme "catalanisme" i aquest seria suficient per expressar el que es vol dir.


Tenint en compte tot açò, el que vos vull proposar és que posem en marxa un terme que, en primer lloc, contrarreste la perversió que acompanya a "pancatalanisme", i, en segon lloc, desenmascare a aquells als quals en beneficia. Aquest terme que vos propose no és altre que "pancastellanisme" (el qual no sóc el primer en utilitzar i ja té una certa difusió en la xarxa). Aquest es podria entendre com seguix: la mània per considerar castellanes coses que no ho són com el Principat, el País Valencià, Euskalerria, etc. La difusió del terme hauria d'aprofitar-se del canals que pròpicia l'èxit de "pancatalanisme" i el seu poder de comunicació. Com a responsables d'aquest pancastellanisme, caldria assenyalar als ultranacionalistes castellans, que no haurien de ser confosos amb el poble castellà, el qual també és víctima de la jerarquia ultranacionalista i pancastellanista. A aquesta jerarquia se li hauria de retraure i responsabilitzar de la fal·làcia històrica d'haver creat i perpetuat una Nació Espanyola, que no existix culturalment, i que equival a uns delirants i falsos Països Castellans. Aquest terme estaria infinitament més ajustats als fets que el desafortunat "pancatalanisme" que el catalanisme s'empassa avui ingènuament.

Què té tot açò a vore amb el País Valencià? és clar que alguna cosa, però també alguna més de la que en penseu. Vos ho contaré en la pròxima entrega. Salut.

Anònim ha dit...

I tant que te a veure amb el País Valencià. El "pancastellanisme" sempre a tractat de rebentar els sentiments nacionals del distints països de la peninsula, per sort amb els únics que no van poder va ser amb els portuguessos.
El pancastellanisme és el responsable de l'actual divisió territorial de l'estat en regions i provincies, és el responsable del "quito y pogo" fins el punt de sobrarli dos comarques que no sabia que fer d'elles i les va convertir en regió (La Rioja).
El pancastellanisme és l'origen de l'autoodi dels valencias a ser el que sóm, de crear divisió fins i tot entre els propis valencians.
El pancastellanis, una estructura que des de fa 300 anys que dona fruits. Fins i tot a l'actual constitució trobem la prohibició expresa de confederar autonomies a exepció d'Euscalherria, article creat despres de fusionar els Països Castellans del Nord (Castella i Lleó) i remoure el sud amb Castella -La Mancha.
El pancastellanisme sempre ha tingut objectius clars, les region més debils (Nafarroa, País Valencià)per poder eliminar els gran rivals de Castella, EuskalHerria i els Països Catalans( amb o sense Aragó i amb el nom que li vulgam ficar).

Entrades populars