dimarts, 24 de maig de 2011

Com es construixen les majories absolutes al País Valencià? (1) L'enxufisme

Deixeu-me que em faça ressó d'una sèrie de remors que he sentit dir per aquí i per allà i que especule un poc a partir d'ells. Reconec obertament que tot el que vaig a dir no té el més mínim rigor ni, possiblement, credibilitat. Ho escric només per un cert desfici, com qui pensa en veu alta, i amb una certa voluntat de suscitar una reflexió col·lectiva i no d'ofendre. Uns dos mesos abans de les eleccions ho vaig sentir dir. En donaven testimoni els mateixos habitants de Vallada. Aquest poble estava governat fins ara per l'antic president de la Diputació de València, Fernando Giner, conegut també per ser un secessionista lingüístic, és a dir, per ser un panvalencianista. Alguns s'entestaven a apuntar-se a tallers ocupacionals dels que tenen remuneració. Altres en canvi malgrat que els tallers eren a Vallada no volien apuntar-se. "Però sí és en el teu poble!"-els dien-"Ja, però no em van a agarrar segur, perquè no sóc del partit". Fins aquí cap novetat, però algú se'n va anar més de la llengua i en va donar més detalls: "Còrrec a apuntar-me, m'agafen segur!"- Xico i això?- "Sóc del partit"-Del partit? de quin partit?- "Del PP! jo és que sóc del PP! jo tinc molta família i els conseguisc moltes paperetes! i m'han dit que m'ho donen segur" -Moltes paperetes? què vols dir?-"Xe! les del vot per correu! jo com tinc molta família els en porte moltes i m'han dit que em donen treball segur!" -Ahhhh!-.Però clar, açò només és quelcom que he sentit dir i segur que s'ho ha inventat algú de l'oposició. I, per descomptat, que segur que Fernando Giner no té res a vore!
Però, per altra banda, qui no coneix a gent que s'ha apuntat al PP a canvi d'un treball. Una dada per a reflexionar és el nombre de gent que conegueu que haja entrat a treballar als ajuntaments per oposició? a Xàtiva, jo no en conec cap. La majoria dels llocs de treball públics de l'Ajuntament de Xàtiva han estat coberts per contracte. Això implica falta de transparència i la possibilitat de nomenar a dit.
Hom pot pensar que tot açò és un problema d'educació. Que algú que té estudis i que ha rebut una educació democràtica no cau tan baix. Al respecte, un amic em contava que s'havia trobat amb un esportista de Xàtiva, llicenciat, que no tenia treball i que li havia dit que s'anava a apuntar al PP per a vore si li'n donaven. Al poc de temps se l'havia tornat a trobar: "Xe, saps que ja tinc treball!". No importa, per tant, tindre estudis o no, haver estat educat o no. De fet, també és sabut de tots que persones educades i distingides que treballen en centres culturals de l'ajuntament de Xàtiva són apoderats del PP a les urnes.
A banda d'això, no podem oblidar tampoc el factor familiar. També força conegut és el cas de l'ex gendre d'Alfonso Rus. Es dia que només casar-se amb la filla el van contractar com a assessor a la Diputació. "Assessor?-dia la gent- però si no en sap res d'això!" No cal ni dir que, segons diuen els carrers, quan trencà la relació amb la filla del Rus fou acomiadat de seguida.

Però, cas que fora veritat, què tindria d'estrany tot açò? Com sol dir la gent: "Què vols? que el PSOE no haguera fet el mateix?" Tothom pensa, de fet, que el PSOE feia mateix. Però almenys sembla que ho feia més dissimulat i de tant en tant en treia oposicions, encara que, tal vegada, estigueren amanyades. El PSOE tenia encara el valor democràtic de la vergonya (bé, és discutible, ja ho sé, també podríem pensar que era hipocresia). El que resulta escandalós és que amb el PP pareix que això ha adquirit carta de normalitat. De fet, ja ho va reconèixer tranquilament Fabra: "uy, yo no sé la gente que he colocado desde que soy presidente de la Diputación!" Per acabar, cal preguntar-se, també, per què no fa res l'oposició? És possible que el PSOE estiga desautoritzat moralment perquè ells feren (o encara fan allà on manen) coses paregudes, però i la resta de l'oposició? és que no podem esperar ja res de la classe política de la Contestània i l'Edetània?

Entrades populars