El pancatalanisme i el pancastellanisme són dos problemes que ens
impedixen pensar-nos unitàriament. Altre és la falta de coherència
en el pensament catalanista. Aquest és un pensament identitari feble
i atemorit. A València tem la invasió del Principat que ens annule
i al Principat tem l'acusació de pancatalanisme i ingerència.
Així uns per altres no fan res davant les agressions pancastellanes
contra TV3 al País Valencià.
Aquest pensament feble s'aplica, a més, retroactivament i per això
hom parla d'íbers del nord i d'íbers del sud, projectant el
prejudici actual sobre el passat comú. Altre exemple
d'inconsistència és el fet que els valencians continuen parlant
català en una proporció abassegadorament major que els habitants de
la Catalunya "Nord"
 |
| Curiós mapa dels Països Catalans trobat al Racó Català |
A vegades també s'ha explicat la diferència entre valencians i
catalans mitjançant la major presència musulmana a terres
valencianes. Però la realitat és que la invasió islàmica del
segle VIIIé avançà fins arraconar fora de la península als
antecessors de la Catalunya actual, la Marca Hispànica. Tot el
territori del Principat restà sota domini àrab. I, en molts casos,
quasi durant tant de temps com el País Valencià. La catalanitat,
per tant, no prové del Principat, sinó que, en certa mesura, ens
vingué de fora de l'actual territori dels Països Catalans.
L'arribada dels catalans a Tarragona és poc més de 100 anys
anterior a l'arribada dels catalans a València. Per què aleshores
pensem els tarragonins com catalans i els valencians no?
La resposta és ben senzilla, perquè Tarragona no esdevingué regne.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada