El Substrat ibèric del País Valencià i la història de Catalunya (8 de 12), el panvalencianisme

     La creació del regne creà la valencianitat, però el que podem anomenar panvalencianisme és un fenòmen més recent que aprofità aquesta realitat històrica prèvia en benefici seu. Però què és el panvalencianisme? amb aquesta expressió ens referirem a l'imperialisme polític de Valèntia així com a la tendència obsessiva o interessada a considerar com a valentines coses que no ho són. Si bé podem trobar antecedents, podríem dir que el Panvalencianisme naix als anys 60 del passat segle XX.

     Com a postura teòrica podem distingir dos corrents. El primer seria el Panvalencianisme pur que consistiria en defensar que l'única capital és València, que la llengua pròpia és el valencià, que la senyera pròpia és la de València, que la data fundacional és la de la conquesta de València (el 9 d'octubre), que la pàtria és la valenciana i, finalment, que el nom del territori és País Valencià o bé Regne de València o bé la Comunitat Valenciana. Entre els representants d'aquest corrent trobem un ampli ventall que aniria des de Vicent Baydal a García Sentandreu.

     El segon corrent teòric seria el Panvalencianisme híbrid o catalanista. Aquest considera que el País Valencià hauria de formar part dels Països Catalans. Reconeix també que la llengua del País Valencià és el català i que el valencià és sols la nostra forma de denominar-lo. Utilitza indistintament tots dos, a vegades distingint entre àmbit acadèmic i àmbit popular. Es decanta per la denominació País Valencià, ja que sol ser republicà i esquerrà. El referent intel·lectual d'aquest corrent seria Joan Fuster i el seu llibre clau: Nosaltres els valencians.

     D'aquestos el més feble i el que deriva fàcilment en posicions espanyolistes és el primer, el qual assolí un gran èxit als anys 70. Aquest es basava en el recel de la ciutat de València front a la de Barcelona. Pot ser no ha estat encertat analitzar el conflicte entre valencians i catalans com un conflicte entre pobles. Sobretot quan no és clar que es tracte de pobles diferents. Més aviat, és un conflicte entre ciutats i llurs estructures de poder. València tem la competència que suposa Barcelona i sap que ella mai podria ser aceptada com a capital dels catalans. Davant d'aquest perill busca l'aliança amb Madrid, mentre que Madrid busca València com aliada per fragmentar els Països Catalans. Així en la gran manifestació del 1977 dreta i esquerra marxaren juntes per l'autonomia al País Valencià. Però una vegada la dreta obtingué l'autonomia per a València, és a dir, el

poder, ja no volia el País. Així, el panvalencianisme consistix paradoxalment en imposar la valencianitat renunciant al País a canvi d'assumir l'espanyolitat, que en els fons és la castellanitat.

     Aquestos són a grans trets els panvalencianistes. Es poden discutir els matisos, però, en general, els dos corrents sobredimensionen Valèntia i abusen de l'adjectiu "valencià" recolzant-se en els usos populars.